Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris informa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris informa. Mostrar tots els missatges
29 de maig 2015
Cursos Escola d'Estiu Terres de l'Ebre 2015 tancats
REC2360416 Kinesiologia: moviment, respiració i aprenentatge
Curs. ESC El Temple (Tortosa). Del dimecres 1/7/2015 al 3/7/2015 de 9:00 a 14:00
REC2370416 La Pedagogia Sistèmica. Una mirada positiva en aquests temps canviants.
Curs. ESC El Temple (Tortosa). Del dimecres 1/7/2015 al 3/7/2015 de 9:00 a 14:00
NOTA: Avui s'ha desactivat la matrícula on line d'aquests cursos, per què ja s'han inscrit l'alumnat a les places previstes. No obstant, cas de produir-se alguna baixa o altres incidències, es podrà formalitzar la inscripció al període extraordinari.
28 de maig 2013
13 d’oct. 2009
LA TECNOLOGIA A L’AULA DEL SEGLE XXI
Un dels temes més recurrents d’aquets inici de curs ha estat la digitalització de les aules. Aquesta iniciativa sorgeix a partir que el President del Govern anuncia que tot l’alumnat de 5è de primària disposarà el curs vinent d’ordinadors personals. També per la signatura del President de
Més enllà del debat a nivell, polític, empresarial i econòmic que estan generant aquestes mesures hem d’entrar en un debat pedagògic. Ens pot servir per pensar i col·lectivament anar dissenyant alguns elements de l’aula del segle XXI ? Sens dubte que si ho prenem des d’aquesta perspectiva caldrà temps, planificació i sobretot intencionalitat educativa més enllà dels efímers debats actuals.
L’ordinador és una eina habitual per a infants i joves en el seu entorn familiar i domèstic, en el seu futur laboral serà un estri imprescindible, aleshores té tot el sentit que s’incorpori a les aules. Malgrat això, no podem oblidar que avui hi ha un sector social desafavorit que no té accés a aquestes tecnologies en la seva vida quotidiana el que fa que sigui necessari que centres educatius i altres entitats socials els permetin l’accés a les tecnologies.
Dit això, hem de tenir en compte que la tecnologia no pot ser la finalitat per si mateixa sinó que és una eina, la seva raó de ser és que pugui ser un mitjà per aprendre més i millor. Per això, estarà condicionada a com s’utilitza i es treballa. L’ús de la tecnologia es pot abordar des de molts diferents plantejaments didàctics i pràctiques educatives.
Hi ha una sèrie de factors que pensem que s’han de tenir en compte, analitzar i treballar a fons per a què s’hi pugui reflexionar i anar avançant:
- Estem en moments d’introducció del nou currículum, la veritable sentit educatiu està en el desenvolupament de les competències. De totes elles, hem de veure com es generen dinàmiques a l’aula i es proposen seqüències d’activitats que permeten un treball que condueix a una estructura de coneixement en xarxa on la referència és la situació complexa i les matèries són els instruments per afrontar-la i construir coneixement. No podem reproduir l’estructura lineal i parcel·lada que implica l’únic fet de passar a format digital els continguts del llibre de text.
- Ens agrada parlar de materials educatius diversificats, el discurs actual s’està limitant a la digitalització del llibre de text. L’aula adquireix una dimensió molt més rica si s’utilitzen diferents recursos didàctics: llibres de consulta, material audiovisual, material multimèdia, materials a la xarxa, materials elaborats pel mateix professorat i altres materials educatius diversos. En funció d’allò que s’estigui treballant cal cercar els recursos més idonis. Vist des d’aquesta perspectiva l’activitat a l’aula no és limita a utilitzar l’ordinador a l’igual que abans crèiem que no havia de ser el llibre de text en exclusivitat, el que és cert és que obre unes perspectives didàctiques noves i interessants.
- Els materials amb format digital tenen moltes més possibilitats per a l’obertura i la flexibilitat. Per tant, aquestes haurien de ser característiques bàsiques permetent que es pugui adaptar a diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.
- És necessari pensar en una visió global del centre, per la qual cosa ens apareix la biblioteca escolar com a espai molt interessant que es constitueix en un centre de recursos educatius pel centre, des d’on es pensa i es fomenta el gust per la lectura i l’accés a la informació, de manera que es l’alumnat rep formació pràctica per accedir a fonts documentals amb diferents formats.
- Les premisses anteriors ens porten a considerar el rol del docent com a molt important per a la creació del clima i la generació de propostes educatives. La correcta formació tecnològica i didàctica, el treball en equip entre el professorat del nivell, cicle i escola han de permetre situar les tecnologies en el dia a dia de l’aula amb la qüestió de fons segurament més important, aconseguir que l’alumnat transformi les informacions en coneixement personal integrat a través del diàleg amb els altres, potenciant l’aprenentatge reflexiu i el sentit crític.
Segurament que aquest ha estat un tema d’inici de curs d’aquells que poc a poc es van diluint en l’àmbit de l’opinió publica i dels mitjans de comunicació però val la pena pensar-hi molt més enllà, en el sentit que marca models educatius. Per això, creiem que l’hauríem d’emmarcar en una de les puntes de llança de
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
27 de març 2009
Valoració a la Jornada del 14.03.09 a Amposta
CURTA VALORACIÓ DE
PUNTS FORTS:
- L’encert d’organitzar una jornada a les nostres terres.
- L’èxit d’assistència, tant de responsables PUNTEDU, com d’altres.
- La convicció de que encara que pocs, tenim ganes de fer coses,
- Les ganes que s’hi van posar en que tot sortís bé.
- MOLT BÉ la xerrada de l’Àlex Cosials.
PUNTS FEBLES
- Intervencions massa repetitives, aquesta qüestió potser s’hauria resolt si des de l’organització s’haguessin donat unes pautes en quan al contingut de les exposicions. Això també serveix pel que fa referència al temps de durada de cada una.
- Pensem que és més convenient centrar les aportacions en un tema en concret, que no exposar fil per randa el que ha donat de sí un projecte de tres anys.
Encoratjar-vos per a que el proper curs ens puguem trobar almenys la mateixa quantitat de gent que enguany.
18 de maig 2008
MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT
MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de
transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del
territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la
canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna
(CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura
permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea
metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern
català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua
i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el
transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació
transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de
les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que
l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que
pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement
sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de
territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua
de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials;
generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació
urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps
també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les
indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la
reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la
dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la
sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població
de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a
canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es
limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o
complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona
afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la
Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la
nova cultura de l'aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe
política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de
tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen
els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als
ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments
ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la
nova cultura de l'aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la
interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre
la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la
dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre
i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i
l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el
suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta,
així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen
anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de
transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del
territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la
canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna
(CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura
permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea
metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern
català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua
i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el
transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació
transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de
les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que
l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que
pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement
sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de
territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua
de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials;
generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació
urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps
també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les
indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la
reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la
dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la
sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població
de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a
canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es
limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o
complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona
afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la
Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la
nova cultura de l'aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe
política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de
tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen
els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als
ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments
ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la
nova cultura de l'aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la
interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre
la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la
dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre
i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i
l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el
suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta,
així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen
anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008
16 de gen. 2008
EBREBLOC 2008
PROGRAMA DE L'EBREBLOC 2008
1 de febrer (Biblioteca Marcel·lí Domingo, Tortosa)
17:45 – 18:00 Recepció i recollida de materials
18:00 – 19:00 Presentació i inauguració de l’EbreBloc 2008
19:00 – 21:00 Taula redona: Els blocs en l’àmbit de l’educació / moderada per Marià Cano. Amb la participació de Jordi Perales, Artur Tallada, Dora Cervelló i Àngel Ismael
21:00 Vi d’honor
2 de febrer (Biblioteca Municipal de Roquetes)
09:00 – 10:30 Taller de podcast / a càrrec de Jordi Abad
10:30 – 11:00 Esmorzar
11:00 – 11:30 Radiografia-estat de l’Ebresfera / a càrrec de Daniel Gil
11:30 – 12:00 La Catosfera / a càrrec de Marc Vidal
12:00 – 14:00 Taula redona: Polítics amb bloc o blocs de polítics? / moderada per Silvia Tejedor (Cadena Ser - Radio Ebre). Amb la participació de Joan Sabaté, Francesc Sancho, Jaume Forcadell i Pere Muñoz.
14:00 – 14:30 Acte de cloenda
15:00 Dinar
19:00 Beers & Blocs
15 de gen. 2008
I JORNADA IN MEMORIAM DE JOSEP PANISELLO
I JORNADA IN MEMORIAM DE JOSEP PANISELLO
Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística
Sala Jordi Brull
Ajuntament de Jesús
Plaça Pati Immaculada, 1
43590 Jesús
Divendres, 28 de març
15.30 h-16.00 h Lliurament de materials als assistents.
16.00 h-16.30 h Presentació de la jornada.
16.30 h-17.00 h Laudatio de Josep Panisello. Àngel Ismael Hierro (president del Moviment de Renovació Pedagògica de les Terres de l’Ebre)
17.00 h-18-00 h Ponència “L’estandardització a les comarques de la diòcesi de Tortosa”. Miquel Àngel Pradilla Cardona (professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans)
19.00 h-19-30 h Comunicació “Allò que no diuen mai els llibres de text”. Àngela Buj (professora de la Universitat Rovira i Virgili)
19.30 h-20.00 h Comunicació “El dialecte tortosí segons els llibres de text”. Albert Aragonés (professor de l’IES-SEP de l'Ebre)
9.30 h-10-30 h Ponència "La variació geogràfica i el model lingüístic de referència: el cas del lèxic de les terres de l'Ebre". Josep Martines (professor de la Universitat d’Alacant i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans)
10.30 h-11.00 h Comunicació “Les entranyes del model de llengua de La Veu de l’Ebre”. Núria Espelta (llicenciada en Filologia Catalana i correctora de La Veu de l’Ebre)
11.00 h-11.30 h Comunicació "El model de llengua en la premsa digital del territori". Albert Aragonés, Jordi Duran i Montserrat Ingla (autors del llibre Català per a periodistes de les Terres de l’Ebre)
13.00 h-13-30 h Comunicació "La Ribera d'Ebre: comarca de transició subdialectal". Olga Cubells (professora de la Universitat Rovira i Virgili)
13.30 h-14.00 h Comunicació "Dialectologia i globalització: la variació que desapareix?" Carles Castellà (professor de l’IES Roquetes)
16.00 h-17.00 h Ponència “Català occidental i model formal”. Ramon Sistac (professor de la Universitat de Lleida i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans
17.00 h-17.30 h Comunicació "La fraseologia i el refranyer popular: una eina educativa i un lligam geolingüístic". Mònica Montserrat (professora de la Universitat Autònoma de Barcelona)
17.30 h-18.30 h Presentació dels llibres:
- Actes de la Jornada “10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans” (CEL. Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC)
- Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa (Miquel Àngel Pradilla Cardona –ed.)
- Herència patrimonial i sectors socioeconòmics a les comarques de la diòcesi de Tortosa (Miquel Àngel Pradilla Cardona –ed.)
18.30 h-19.30 h Cloenda: Presentació del premi Mestre de mestres i atorgament, in memoriam, a Josep Panisello
28 de des. 2007
22 d’oct. 2007
Entrevista amb la nova directora SSTT
17 d'octubre, el president i tres membres de la Junta Coordinadora de l'MRP s'entrevistaren amb la nova directora dels SSTT d'Educació a les Terres de l'Ebre, Maria Angels Rojas Castaño.
2 d’oct. 2007
Assemblea de socis i sòcies 2007
N’Àngel Ismael i Hierro, president del Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica, et convoca a l’Assemblea General Ordinària de socis i sòcies, que tindrà lloc el dilluns 22 d’octubre de 2007 a l’edifici Nou Betània. Campus de les Terres de l’Ebre de la URV*, a Tortosa, aula 001, a les 18 hores en primera convocatòria i a les 18, 30 en segona, amb el següent
Ordre del dia:
1.- Lectura i aprovació, si escau, de l’acta anterior.
2.- Presentació i aprovació, si escau, de la Memòria d’activitats del curs 2006-2007.
3.- Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2007.
4.- Presentació i aprovació, si escau, del pressupost de 2008 i de la previsió d’activitats.
5.- Renovació de càrrecs.
6.- Torn obert de paraules.
Tothom està convidat a formar part de la Junta Coordinadora.
7 de jul. 1999
Educació i territori
La relació entre educació i territori ocupa de nou l’actualitat.
Una part de la comunitat educativa i de la societat civil ha reprès el discurs de la importància del fet educatiu.
Hi ha preocupació per educar als ciutadans. Està de moda l’educar-nos en la nova realitat europea..
La delegació a l’escola de determinats problemes socials. La necessitat d'introduir canvis en el repartiment de competències educatives entre els diversos sectors de la societat.. han contribuït a que les relacions entre educació i territori tornen a estar en el punt de mira de molts sectors educatius.
La relació entre centre educatiu i entorn està lligada a la qualitat educativa. Té relació amb la igualtat d’oportunitats, amb el desenvolupament i equilibri territorial, amb la significativitat de l’educació, amb el lligam que establim entre allò que és local i allò que és global.
Té relació amb el perfil del professorat que ha de fer front als reptes educatius del proper mil·leni.
Per exemple, una bona relació entre educació i territori, és la base de qualsevol aprenentatge significatiu de qualsevol tipus de contingut ( procedimental, conceptual i/o actitudinal).
El territori és el lloc on la intervenció és encara possible. Tal com diu Santos; Milton (1996) De la totalitat al lugar. Oikos Tau: “el lugar es la oportunidad del acontecer”. La ciutat, l’entorn, és un espai abastable, és el lloc on les experiències educatives es formulen, es desenvolupen i triomfen o fracassen.
Les reformes educatives han intentat respondre a les necessitats de canvi que la societat ha plantejat. La propera reforma, que pot produir-se a mig termini, hauria de plantejar-se les relacions entre educació i territori. Tindrà un caràcter més ciutadà?.
Avui per avui, el territori és un dels reductes on la utopia encara pot realitzar-se.
Vinculació entre centre educatiu i entorn.
Aspectes.
1- l’entorn és un punt de partida i de referència.
2- l’entorn i la definició de les finalitats educatives de cada etapa.
3- Relació entre societat i escola, o sistema social i sistema educatiu.
4- L’entorn com a recurs.
5- El territori és un espai d’intervenció
El problema de la relació entre educació i territori, es redueix als dos camps:didàctic i administratiu.
L’administratiu és una relació de poder: planificació, administració educativa...
El didàctic és una relació de cultura. És la utilització pedagògica de l’entorn com a eina d’aprenentatge.
La dimensió 1: Quin sentit té una avaluació que no comences de la situació inicial ? O un projecte educatiu que no referís les característiques generals d’aquella comunitat educativa sobre la qual vol intervenir ?
Som crítics amb les polítiques uniformitzadores d’algunes administracions.(ex: projecte del decret d’humanitats)
Intentar aplicar una mateixa proposta a una multiplicitat de situacions diverses.
La dimensió 2: Els itineraris educatius dels ciutadans, és una concreció a cada ciutat, no poden ser establerts en abstracte o en general.
La dimensió 3: La relació entre educació i territori ha de ser una relació bidireccional, hem de proposar el territori concret com el lloc on aquesta relació constructiva pot fer-se realitat
Projecte educatiu de ciutat.
La dimensió 4: La triple dimensió educativa de la ciutat. Aprendre de la ciutat, en la ciutat, la ciutat. La primera una de les actuacions clàssiques de l’escola oberta a l’entorn, la segona utilitzar-la com a laboratori i estudiar la ciutat és un objectiu educatiu de qualsevol institució.
La dimensió 5: Suposa un compromís bàsic amb la societat, la seua transformació i millora. Suposa una dimensió ètica de l’aprenentatge.
L’interès per augmentar la qualitat del servei educatiu no escapa a cap administració. La discussió està en la quantitat de recursos que això suposa. Les crisis i els conflictes sempre s’han de viure com una oportunitat de canvi i de millora. Aquesta crisi es manifesta en la qüestió de què és el que s’ha d’ensenyar i en quins àmbits s’ha de desenvolupar la tasca educadora. El model d’escola pública, també té la necessitat de revisar conceptes (obligatorietat, gratuïtat, autonomia..) La universalització de l’escola pública ens portarà a definir una nova escola per a tothom que, avui, no està encara pensada per a tothom i, si ho està teòricament, encara té disfuncions pràctiques que ho impedeixen.
Pensar localment per actuar globalment, o a l’inrevés, són les dues cares de la mateixa moneda. En resum el territori és l’únic espai en el que es possible un intervenció positiva, creativa...
On es possible la intervenció? Quin és l’espai? El territori? La ciutat? L’entorn immediat?
Propostes de treball:
1-publicitar dades d’utilitat sobre el territori.
2-començar una línia d’impuls d’experiències innovadores.
3-definir el servei educatiu en el marc d’un projecte de desenvolupament comunitari: interrelació entre educació, sanitat, treball, vivenda...
4-la relació entre centre educatiu i territori pot relaxar-se en els documents de treball dels centres: PCC, PEC, Pla Anual, Pla d’Avaluació, PL, relació amb l’exterior per tal d’afavorir la participació i vinculació dels pares i mares al mateix centre.
Paper i funció:
Entre els sectors que no acaben d’aclarir quin ha de ser el seu paper l’administració local, és un d’ells. S’observa una dispersió i una manca de definició en molts casos. L’administració local, en aliança amb el professorat, ha de jugar aquesta funció estratègica de foment de la participació i de vinculació a l’entorn concret.
Una part de la comunitat educativa i de la societat civil ha reprès el discurs de la importància del fet educatiu.
Hi ha preocupació per educar als ciutadans. Està de moda l’educar-nos en la nova realitat europea..
La delegació a l’escola de determinats problemes socials. La necessitat d'introduir canvis en el repartiment de competències educatives entre els diversos sectors de la societat.. han contribuït a que les relacions entre educació i territori tornen a estar en el punt de mira de molts sectors educatius.
La relació entre centre educatiu i entorn està lligada a la qualitat educativa. Té relació amb la igualtat d’oportunitats, amb el desenvolupament i equilibri territorial, amb la significativitat de l’educació, amb el lligam que establim entre allò que és local i allò que és global.
Té relació amb el perfil del professorat que ha de fer front als reptes educatius del proper mil·leni.
Per exemple, una bona relació entre educació i territori, és la base de qualsevol aprenentatge significatiu de qualsevol tipus de contingut ( procedimental, conceptual i/o actitudinal).
El territori és el lloc on la intervenció és encara possible. Tal com diu Santos; Milton (1996) De la totalitat al lugar. Oikos Tau: “el lugar es la oportunidad del acontecer”. La ciutat, l’entorn, és un espai abastable, és el lloc on les experiències educatives es formulen, es desenvolupen i triomfen o fracassen.
Les reformes educatives han intentat respondre a les necessitats de canvi que la societat ha plantejat. La propera reforma, que pot produir-se a mig termini, hauria de plantejar-se les relacions entre educació i territori. Tindrà un caràcter més ciutadà?.
Avui per avui, el territori és un dels reductes on la utopia encara pot realitzar-se.
Vinculació entre centre educatiu i entorn.
Aspectes.
1- l’entorn és un punt de partida i de referència.
2- l’entorn i la definició de les finalitats educatives de cada etapa.
3- Relació entre societat i escola, o sistema social i sistema educatiu.
4- L’entorn com a recurs.
5- El territori és un espai d’intervenció
El problema de la relació entre educació i territori, es redueix als dos camps:didàctic i administratiu.
L’administratiu és una relació de poder: planificació, administració educativa...
El didàctic és una relació de cultura. És la utilització pedagògica de l’entorn com a eina d’aprenentatge.
La dimensió 1: Quin sentit té una avaluació que no comences de la situació inicial ? O un projecte educatiu que no referís les característiques generals d’aquella comunitat educativa sobre la qual vol intervenir ?
Som crítics amb les polítiques uniformitzadores d’algunes administracions.(ex: projecte del decret d’humanitats)
Intentar aplicar una mateixa proposta a una multiplicitat de situacions diverses.
La dimensió 2: Els itineraris educatius dels ciutadans, és una concreció a cada ciutat, no poden ser establerts en abstracte o en general.
La dimensió 3: La relació entre educació i territori ha de ser una relació bidireccional, hem de proposar el territori concret com el lloc on aquesta relació constructiva pot fer-se realitat
Projecte educatiu de ciutat.
La dimensió 4: La triple dimensió educativa de la ciutat. Aprendre de la ciutat, en la ciutat, la ciutat. La primera una de les actuacions clàssiques de l’escola oberta a l’entorn, la segona utilitzar-la com a laboratori i estudiar la ciutat és un objectiu educatiu de qualsevol institució.
La dimensió 5: Suposa un compromís bàsic amb la societat, la seua transformació i millora. Suposa una dimensió ètica de l’aprenentatge.
L’interès per augmentar la qualitat del servei educatiu no escapa a cap administració. La discussió està en la quantitat de recursos que això suposa. Les crisis i els conflictes sempre s’han de viure com una oportunitat de canvi i de millora. Aquesta crisi es manifesta en la qüestió de què és el que s’ha d’ensenyar i en quins àmbits s’ha de desenvolupar la tasca educadora. El model d’escola pública, també té la necessitat de revisar conceptes (obligatorietat, gratuïtat, autonomia..) La universalització de l’escola pública ens portarà a definir una nova escola per a tothom que, avui, no està encara pensada per a tothom i, si ho està teòricament, encara té disfuncions pràctiques que ho impedeixen.
Pensar localment per actuar globalment, o a l’inrevés, són les dues cares de la mateixa moneda. En resum el territori és l’únic espai en el que es possible un intervenció positiva, creativa...
On es possible la intervenció? Quin és l’espai? El territori? La ciutat? L’entorn immediat?
Propostes de treball:
1-publicitar dades d’utilitat sobre el territori.
2-començar una línia d’impuls d’experiències innovadores.
3-definir el servei educatiu en el marc d’un projecte de desenvolupament comunitari: interrelació entre educació, sanitat, treball, vivenda...
4-la relació entre centre educatiu i territori pot relaxar-se en els documents de treball dels centres: PCC, PEC, Pla Anual, Pla d’Avaluació, PL, relació amb l’exterior per tal d’afavorir la participació i vinculació dels pares i mares al mateix centre.
Paper i funció:
Entre els sectors que no acaben d’aclarir quin ha de ser el seu paper l’administració local, és un d’ells. S’observa una dispersió i una manca de definició en molts casos. L’administració local, en aliança amb el professorat, ha de jugar aquesta funció estratègica de foment de la participació i de vinculació a l’entorn concret.
Àngel Ismael i Hierro
Subscriure's a:
Missatges (Atom)