Cursos Escola d'Estiu Terres de l'Ebre 2015 tancats

REC2360416 Kinesiologia: moviment, respiració i aprenentatge Curs. ESC El Temple (Tortosa). Del dimecres 1/7/2015 al 3/7/2015 de 9:00 a 14:00 REC2370416 La Pedagogia Sistèmica. Una mirada positiva en aquests temps canviants. Curs. ESC El Temple (Tortosa). Del dimecres 1/7/2015 al 3/7/2015 de 9:00 a 14:00 NOTA: Avui s'ha desactivat la matrícula on line d'aquests cursos, per què ja s'han inscrit l'alumnat a les places previstes. No obstant, cas de produir-se alguna baixa o altres incidències, es podrà formalitzar la inscripció al període extraordinari.

35a Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre

Calaix 27

Llaüt núm 4 Bolletí 34a Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre

Llaüt núm 3 Bolletí 34a Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre

Llaüt núm 2 bolletí 34a Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre

Llaüt núm 1 bolletí 34a Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre

Jornada Trobada de biblioteques a AMPOSTA

La Jornada Trobada de biblioteques escolars a les Terres de l'Ebre que ha organitzat l'MRP conjuntament amb el CRP del Montsià, als Serveis Educatius del Montsià, al matí del dissabte dia 14 de març, ha assolit la inscripció de més de 60 persones. L'assoliment d'aquest xifra ja és tot un indicatiu de l'interès que ha tingut.
L'acte inaugural, aq les 9,30, comptarà amb la presència de l'Alcalde d'Amposta i la Directora dels SSTT a les Terres de l'Ebre.
Informació al: Full informatiu del CRP del Montsià . n 148

AGENDA XTEC

Jornada 'Trobada de Biblioteques Escolars a les Terres de l'Ebre'
06/03/2009

El Moviment Terres de l'Ebre (MRP) juntament amb el CRP del MOntsià organitzen aquesta activitat. Els objectius són afavorir la trobada de les persones que han participat al programa d'innovació educativa biblioteca escolar puntedu i divulgar les experiències de les diferents biblioteques, entre d'altres.
El període d'inscripció finalitza l'11 de març.
Amposta, 14 de març

EBREBLOC 2009

EBREBLOC - 3a TROBADA

El comentari publicat al bloc de l'Artur Tallada
des del Moviment de mestres de les TE per a la Renovació Pedagògica

L'Ebrebloc ja es un referent per als blocaires d'arreu del territori, a més el d'enguany amb l'afegit de portar com a primícia les novetats que s'estan preparant a la xarxa, entre elles el nou portal de Lletra i les novetats al web/facebook.. del Parlament. Ha estat molt interessant poder escoltar i veure les ponències i taules rodones. Ànim organitzadors/es continueu amb la mateixa il·lusió i dedicació.

MP3, escolteu les valoracions dels organitzadors/es i alguns/es dels/les assistents a l'EbreBloc

L'Estel . N. 435. Notícia presentació Escola'Estiu

l'agenda n 210 del mes de juny de l'Ajuntament de Tortosa

MANIFEST DE LA PLATAFORMA METROPOLITANA CONTRA ELS TRANSVASAMENTS

MANIFEST DE LA PLATAFORMA METROPOLITANA CONTRA ELS TRANSVASAMENTS

La crisi de manca d’aigua no respon únicament a una situació de pluges escasses (fet recurrent en la climatologia de la Mediterrània Occidental), o a les reserves insuficients dels envasaments, sinó que és la conseqüència d’una pèssima planificació i gestió dels recursos hídrics i del seu malbaratament per determinades pràctiques insostenibles en l’agricultura, la construcció, la indústria, el turisme i l‘oci, .... Aquests sectors han vist com el seu creixement econòmic no tenia fre i s’han acostumat a disposar d’aigua sense límits. Ara aquest model ha fet fallida i està afectant el conjunt de la població.

Denunciem els alarmismes estèrils del govern de la Generalitat i demanem mesures urgents per fer canvis estructurals en la planificació, els usos i els abusos de l’aigua com a recurs cada vegada més escàs, situació agreujada per les incerteses que comporta el Canvi Climàtic.

Lluny d’això, el Govern i el Parlament espanyols, amb la connivència de la Generalitat de Catalunya han decidit d’imposar transvasaments des de la conca hidrogràfica de l'Ebre cap a la regió metropolitana de Barcelona.

Les persones, col·lectius i entitats cíviques que signem aquesta declaració volem manifestar el següent:

□ L’impacte ecològic de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana sobre el territori que l’envolta és cada cop més insostenible. La petjada ecològica de la ciutat l'any 1996 es situava entre 3 i 3,5 hectàrees per persona i no ha parat de créixer. Avui, necessitaríem el territori equivalent a unes 400 "Barcelones" per mantenir aquest model de desenvolupament socialment injust i depredador dels recursos d’altres territoris.

□ Aquest impacte, generat per les activitats econòmiques i les persones que vivim a l’àrea metropolitana de Barcelona, és conseqüència d’un model territorial, econòmic i cultural centralista impulsat pels governs de torn sempre sotmesos als grans poders econòmics que amuntega la població, planifica la urbanització sense límits, concentra les activitats industrials, i dóna autorització a més consum de territori, energia, aigua i tot tipus de recursos.

□ Aquest model és la causa del desequilibri territorial català. La major part del territori resta en una funció perifèrica. Un exemple d’aquesta discriminació és la situació de les Terres de l'Ebre, productores de més del 70% de l’energia consumida al país (amb 3 centrals nuclears, diverses centrals tèrmiques i massificació eòlica) però mancades de serveis bàsics que hipotequen el seu desenvolupament social, econòmic i humà.

□ Les conseqüències d’aquest model insostenible no ho són només per als territoris espoliats de les seves riqueses naturals i paisatgístiques, ho són també per a nosaltres, habitants de la conurbació barcelonina, perquè se’ns imposa una ciutat d’aparador que exclou les persones. Una ciutat que dóna més importància als interessos hotelers, comercials i especulatius lligats al turisme i al consumisme, que a les nostres necessitats com a ciutadans. Es ven: la terra i l’aigua per fer camps de golf, les alzines per a fer muntanyes russes, els espais lliures per fer centres comercials i el centre històric de les ciutats per fer parcs temàtics turístics. Fins i tot s’especula amb béns tan bàsics com l’aigua i l’energia.

□ El consum d’aigua a l’àrea de Barcelona és aproximadament d’un 40% per a usos industrials, 40% domèstic, i 20% agrícola. És important aclarir que quan els informes oficials parlen d’ús de boca hi inclouen usos com el reg de jardins i parcs, piscines i centres lúdics, fonts, serveis, activitats econòmiques, comerços, tallers,...

□ Els 4 hm3/mensuals de dèficit hídric que volen compensar amb la connexió Consorci d’Aigües de Tarragona – Aigües Ter Llobregat (CAT-ATLL) no és només per a 5,5 milions de catalans, sinó també per a molts altres usos empresarials i activitats econòmiques.

□ AGBAR (participada per La Caixa), la principal empresa privada de gestió local d’aigua, i les empreses hidroelèctriques, són les que dicten les polítiques hidràuliques a Catalunya, privatitzant, monopolitzant i imposant una gestió mercantil. Escàndols com les pèrdues de les canonades confirmen que la seva prioritat no és donar un servei bàsic i de qualitat, sinó obtenir el màxim de benefici a costa de la ciutadania. Tot plegat és la causa de la sobreexplotació dels recursos hídrics tolerada i impulsada per les administracions.

□ Les conseqüències d’aquest model no només afecten l’Ebre, sinó que des de fa anys està deixant en una situació deplorable els rius Llobregat, Besos i Ter, així com els aqüífers de les nostres comarques i les comarques veïnes.

Per tot això :

□ Denunciem l’alarmisme i manipulació que el Govern i la seva Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fan de la problemàtica de manca d’aigua i escassetat de les pluges per justificar nous transvasaments previstos per Plans hidrològics obsolets.

□ Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que volen consolidar un model territorial metropolità insostenible de creixement sense límits. Els transvasaments generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, de destrucció del territori, perquè fomenten alhora un ús desmesurat de l'aigua.

□ Considerem que parlar de transvasament “temporal” degut a la sequera és un insult a la població barcelonina i catalana perquè no es pensa canviar el model de gestionar el consum (no es revisaran, ni limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, agrícoles, camps de golf, turisme de luxe, .....), sinó dur a terme els projectes antics i caducs..

□ Considerem que l’aigua pertany, i s’ha de gestionar en cada conca corresponent. L’aigua, és un element indispensable pel reequilibri territorial i de redistribució de riquesa al nostre país.

□ Manifestem que la situació actual és una oportunitat inexcusable per plantejar un canvi de model territorial i de la gestió de l’aigua, d’acord als recursos hídrics de què disposem i per cercar la utilització d’altres recursos propis que es malversen (manca de recollida d’aigües pluvials, mines i regeneració i preservació d’aqüífers, etc)

□ Reiterem doncs, la nostra oposició a qualsevol transvasament, així com a la Interconnexió de Xarxes inclosa en el Decret de Sequera, el qual a més obre les portes a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre i a la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

PER UN MODEL TERRITORIAL REEQUILIBRADOR I QUE PRESERVI ELS MEDI I ELS RECURSOS !!

NO ALS TRANSVASAMENTS

Maig de 2008

MANFESTACIÓ A AMPOSTA

Opinió a l'AVUI . 10.02.08

Notícia: Diari de Tarragona.n 6118. 13.05.2004

NOTICIAS Tortosa
Les noves tecnologies centren enguany l’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre
Redacció

Els organitzadors de la 24a edició de l’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre, el Departament d’Ensenyament i el Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per la Renovació Pedagògica tenen enllestit un ampli programa amb un total de 16 cursos, que es portaran a terme a Tortosa de l’1 al 7 de juliol. Un dels objectius a assolir en les properes edicions és la incorporació de la Ribera d’Ebre, que encara no té un grup de mestres formats. Enguany, la celebració dels cursos es farà a la Fundació Universitària Doctor Manyà, fruit d’un conveni amb l’Ajuntament de Tortosa, donant un salt qualitatiu a les condicions físiques i infraestructures de l’Escola d’Estiu.El president del Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per la Renovació Pedagògica, Àngel Ismael, ha destacat que en aquesta edició hi ha un total de 16 cursos, un més que l’any passat, i ha subratllat que la temàtica dels mateixos ve proposada pels mestres i alumnes que participen d’aquesta escola. Les noves tecnologies són el tema més destacat dels cursos, però també s’inclouen cursos sobre el Parc Natural dels Ports, sobre cuina, i sobre la problemàtica dels alumnes superdotats, i la drogodependència.Les inscripcions es podran fer a partir de l’1 de juny a través de la web del Departament d’Ensenyament, i els preus oscil·len entre els 18 i 24 euros per curs. Les previsions de participació en aquesta edició és la de superar els 150 inscrits, arribant fins i tot als 200. Ismael també ha destacat que, a part de les tres escoles d’estiu de Barcelona, la de les Terres de l’Ebre és la cinquena de Catalunya en quant a pressupost, i ha explicat que ja s’està preparant els actes de celebració de l’any vinent per commemorar els 25 anys de l’Escola d’Estiu. Ismael ha avançat que s’està preparant un acte per recordar els companys que van iniciar l’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre, l’any 1980.El president del Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per la Renovació Pedagògica també ha fet referència a la incorporació de la Ribera d’Ebre en l’escola. Ismael ha assegurat que enguany ja s’havien iniciat contactes, però que la inexistència d’un grup de mestres a la comarca, que és condició sine qua non per participar-hi, ho ha fet impossible. Per les properes edicions, l’organització espera solucionar aquest inconvenient i poder fer que «l’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre sigui veritablement de les quatre comarques de l’Ebre».Per la seva part, el director dels serveis territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre, Xavier Vega, ha destacat la importància de la formació permanent en el món educatiu i ha assegurat que iniciatives com l’Escola d’Estiu permeten la formació contínua per poder «fer front a les diferents tipologies de problemes».

Diari de Tarragona
n. 6118
13 de maig de 2004