Llaüt núm 4 Bolletí 34a Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre

Llaüt n 2 - EE2013

Llaüt n 1

Jornada 19-02-2011

Open publication - Free publishing - More jornades

Jornada Territorial. Exercir èticament la docència avui

declaració

Direcció, autonomia i projecte educatiu

DIRECCIÓ, AUTONOMIA I PROJECTE EDUCATIU

Una repassada general al decret de la funció directiva dels centres públics és suficient per adonar-se que no defensa amb prou vehemència la necessitat de centrar com a eix organitzador del projecte de direcció, el projecte educatiu de centre. Un projecte educatiu clar i compartit és el cohesionador de l’activitat col·lectiva de la comunitat educativa del centre i marca els vorals del camí a seguir. Per això és necessari que hi hagi un projecte de direcció coherent, que no solament el respecti, sinó que s’aliï amb ell.

En els centres educatius la direcció es torna una feina força complicada perquè conté una doble representació: per una banda representa el titular (Generalitat) davant la comunitat educativa i, per una altra, és la màxima representant del centre de cara enfora. Però el decret, lluny de pal·liar aquesta dicotomia, prefereix vestir amb noves condicions el càrrec: creant una categoria superior (direcció professional docent), dotant de consideració d’autoritat pública el director/a, concedint la consolidació de complements retribuïts, possibilitant abandonar les hores lectives o assumir la direcció d’un centre sense ser elegit/da. Són les condicions adequades per potenciar el lideratge pedagògic ?

Aquestes mesures, falsament enlluernadores, no solucionen la dificultat de la tasca de dirigir un centre educatiu que no és només “manar” sinó també “dinamitzar”, “coordinar”, “convèncer”, “atreure”, “pactar” o, fins i tot, “seduir”. Possiblement aquestes condicions encara faran més visible el problema dels lideratges individualistes i evidencien la necessitats dels òrgans col·legiats en la presa de decisions i en la responsabilització de les tasques que cal portar a terme. Això dóna garanties de continuïtat en els càrrecs directius d'un equip, potencia el lideratge compartit i garanteix la gestió democràtica dels centres educatius públics.

En aquesta mateixa línia, es fa del tot imprescindible que l’avaluació de la direcció no sigui solament externa; cal que el projecte educatiu de cada centre sigui la font d’on s’alimenten els criteris avaluatius del projecte de direcció i la seva comunitat educativa qui els porti a terme valorant la feina feta, el procés i el resultat.

La direcció és un element de l'autonomia d'un centre, exercida amb responsabilitat. Una i altra es deuen a un projecte educatiu col·lectiu.

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Equip de Coordinació

Octubre de 2010.

Colònies i sortides

Colònies i sortides
Aquest curs no farem les colònies de cada any!? Possiblement, al llarg dels primers
dies d’inici de curs, aquesta pregunta feta per alguns nens i nenes, s’ha escoltat en
moltes de les aules catalanes i ha desconcertat a moltes de les famílies.
En el que segurament estarem d’acord és que aquestes modificacions han de
dependre de criteris pedagògics, mai per mostrar el descontent del professorat vers
les mesures organitzatives que pren l’administració de manera unilateral. Cal fer un
exercici de professionalitat per no confondre temes d’organització escolar amb
accions pedagògiques, com són les sortides i colònies, que es desprenen directament
del projecte educatiu de cada centre. Des d’aquest punt de vista les colònies i
sortides escolars són irrenunciables, en el benentès que cada curs el centre pot fer
un replantejament de les mateixes per encaminar millor tots aquells aprenentatges
necessaris pels seus/es alumnes. Aprenentatges a vegades menys acadèmics, però
del tot imprescindibles per contextualitzar molts dels continguts apresos a l’escola i
també fomentar la convivència. No podem menystenir, tampoc l’efecte de
compensació social que suposen per a l’alumnat en situació socioeconòmica
desfavorida.
Creiem que cal donar valor al professorat i claustres que han anat fent sortides i
colònies per convicció durant molts anys amb unes administracions que hi han
“passat de puntetes” deixant-nos sols masses vegades en la defensa d’aquestes
activitats. Per aquest motiu veiem imprescindible que el Departament d’Educació
convoqui totes les parts implicades per tal de regular les condicions en què s’han de
fer les sortides i colònies.
Ben cert és que darrera la reforma del calendari s’ha eliminat de cop la jornada
continuada, que d’alguna manera quedava justificada per les hores afegides que feia
el professorat en les sortides i les colònies de cada curs. En una autonomia de centre
real recolzada en una xarxa educativa teixida a partir de les zones educatives, s’ha
de partir i tenir en compte les necessitats del centre i el seu projecte educatiu. En
aquest marc, la jornada continuada ha d’estar consensuada amb el territori, de
manera que les decisions estaran presses a partir de les necessitats i característiques
climàtiques i socials de cada zona. En qualsevol cas les modificacions sobre el
calendari i horari han de ser fruit de decisions dialogades i consensuades per totes les
parts implicades i sempre prioritzant els interessos dels infants i joves.
Cal cercar altres vies i procediments–sense perjudicar al nens i nenes, que plens de
motivacions renovades després de la pausa d’estiu, enceten aquest nou curs escolar
convençuts que les sortides continuaran oferint-els-hi un espai de gaudi, descoberta i
formació compartit amb els companys i companyes.
Sobre el calendari escolar http://mrp.pangea.org
Barcelona, 23 de setembre de 2010

Inici de curs 2010-2011

ELS CANVIS DEL NOU CURS ESCOLAR

Aquest setembre iniciem un nou curs en un context de crisi econòmica que està afectant tots els sectors socials. L'educació, però, és la millor eina que tenim per superar amb èxit l'actual situació de crisi econòmica i -concretament- l'educació obligatoria hi te un paper cabdal, doncs és l'àmbit que acull tota la població del país. Així ho vam afirmar a finals del passat curs al costat d'una vintena d'entitats educatives i socials.

Enguany, el nou curs escolar comença uns dies abans i aquest avançament provoca que es realitzi una aturada a finals de febrer o començaments de març. Aquesta racionalització del calendari escolar feta mirant Europa té l'avantatge de repartir el temps pedagògic de l'alumnat, però no està absent de dubtes i interrogants que s'han de tenir en compte. Per a nosaltres, la preparació del curs escolar que realitza l'equip docent és un aspecte qualitatiu en l'educació dels infants i joves, perque dóna coherència i dimensió col·lectiva al procès d'ensenyança aprenentatge; per aquest motiu ens semblen necessaris els nous dies mínims que recomana el Consell Escolar de Catalunya.

El tema que ha tingut més repercussió mediàtica ha estat la atenció dels infants durant la setmana de vacances del segon trimestre. Realment aquesta aturada ha de suposar uns dies de descans per als infants i joves. Mirant altres països amb aquesta tradició es copsa l'articulació a nivell d'empreses, administracions i societat per cercar més encaix entre el calendari escolar, el laboral i el social. És necessari, doncs, un debat social seriós al voltant del calendari escolar.

A principis d'agost es va publicar el Decret d'Autonomia de centres. L'autonomia té, per a nosaltres, el centre de més capacitat de decisió per fer una educació el més adaptada possible a l'alumnat que atén a partir d'un projecte educatiu propi que articuli l'entorn, els aprenentatges i l'organització del centre. En el fons, la veritable autonomia està en l'oportunitat de donar als centres i a les seves comunitats educatives la possibilitat de prioritzar aquells aprenentatges sòlits, significatius, sostenibles; I d'extreure les potencialitats diferents que cada persona portem dins perque, a partir d'un clima agradable, es puguin generar els processos educatius que són els que generaran resultats. Aquesta perspectiva humana de l'educació és la que ha funcionat i funciona per conrear els dos grans ingredients de la formació ciutadana: L'aprenentatge i la convivència. Per nosaltres ha d'implicar també un canvi molt substancial en el funcionament de l'administració educativa, cal que les seves rutines i serveis se centrin en les necessitats i projectes de centre i no a la inversa.

Un altre element a remarcar en aquest començament de curs és la tecnologia concretada en el projecte EduCat 1x1. Pensem que la tecnología no és -ni ha de ser- una finalitat per si mateixa, és un mitjà que ha de permetre millorar el procés d'aprenentatge; en canvi, la metodologia de treball a l'aula amb aquestes noves eines sí és un element important que cal pensar per afavorir l'assoliment de les competències bàsiques, a travès de les tecnologíes de l'informació i la comunicació.

Esperem gaudir d'un curs escolar satisfactori on poguem recollir el compromís pedagògic de tota la comunitat educativa vers el nostre alumnat.

30 Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre

ACTE ha engegat el *BLOC DE LES ESCOLES D'ESTIU* http://femescolesdestiu-recerca.blogspot.com/ . És un espai on es poden posar aquells actes que fa cada escola d'estiu i es veuen a totes les altres.
http://femescolesdestiu-recerca.blogspot.com/

Pel futur de l’educació pública

Declaració conjunta

“Pel futur de l’educació pública”

Les entitats i organitzacions sotasignants, totes elles vinculades a l’educació del nostre país, volem manifestar la nostra preocupació per la situació de l’ensenyament públic coincidint amb el final del curs 2009-2010.

En un context de greu crisi econòmica, les polítiques que està desenvolupant el govern de Catalunya, van en detriment d’alguns serveis públics, com l’educació i provoquen que el pes de la crisi recaigui sobre les esquenes de la ciutadania. Els serveis públics són la garantia per mantenir la dignitat en la vida de totes les persones i per a la prosperitat del futur col·lectiu.

En aquest context pensem que l’atenció al centre, a l’aula, i el que és més important, a l’alumnat ha de ser prioritària en la inversió pública. Amb el benentès que estem en una societat canviant, que hi ha d’haver reformes a nivell estructural i que el concepte d’educació al llarg de la vida s’està instaurant com a imprescindible.

Els darrers dos anys, el Departament d’Educació ha realitzat retallades constants que estan afectant de manera negativa la qualitat d’atenció a l’alumnat, als centres, als professionals i als serveis educatius, a tota la comunitat i, el que és més important, el que pot incidir en la qualitat de l’educació pública. Cal prestar especial atenció als centres educatius públics que estan en entorns desafavorits per promoure realment l’equitat del sistema.

En l’horitzó de la millora de l’èxit educatiu, educació és la millor eina que tenim per superar l’actual situació de crisi econòmica i social i el sistema públic l’únic que pot garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats d’infants, joves i ciutadania en general. Una política de retallades no ajuda a avançar en aquesta direcció.

Encomanem, doncs al Govern de Catalunya i al Departament d’Educació, que de cara el proper curs 2010-2011, i amb una visió prospectiva de futur, reflexioni, prengui decisions per al desenvolupament d’un seguit d’accions i mesures encaminades a consolidar l’educació pública de qualitat com un dret de tota la ciutadania del nostre país. Creiem que no poden produir-se més supressions de línies ni de serveis educatius i que s’ha d’acabar amb la massificació que pateixen molts centres, qüestions que només perjudiquen les condicions i oportunitats d’estudi.

Per tot això, proposem al Govern i al Departament les següents mesures:

- Augmentar la inversió en educació fins arribar al 6% del PIB.
- Fomentar el consens i la participació de tota la comunitat educativa alhora del desplegament de les mesures presses pel Departament d’Educació.
- Garantir una ràtio mestres-alumnes adequada per a una educació de qualitat.
- Assegurar les places públiques suficients per atendre la població escolar. El sistema educatiu públic és un dret de ciutadania.
- Augmentar els recursos destinats als estudis postobligatoris i al retorn al sistema educatiu del jovent que prové del fracàs escolar (actualment, 3 de cada 10 joves) en la línia de l’estratègia de Lisboa.
- L’obertura d’aquelles línies d’ ensenyaments que s’han tancat en els darrers mesos i que són convenients per una planificació equilibrada de les necessitats d’escolarització. Acabar amb la massificació que pateixen els centres i assegurant l’equilibri territorial, vetllant per la qualitat del sistema educatiu.
- Mantenir i augmentar els plans educatius d’entorn com a eina que ha funcionat per donar més proximitat a l’educació en el territori i ha suposat generar projectes amb els agents educatius de l’entorn
- Una gestió democràtica i compromesa amb el projecte educatiu dels centres públics.
- Garantir que l’educació sigui una de les polítiques prioritàries de la Generalitat de Catalunya i aquestes, es dotin dels corresponents pressupostos del Govern.

Creiem que totes aquestes propostes van encaminades a configurar un model educatiu que el Departament no ha tingut prou en compte. Un model basat en un servei públic equitatiu, participatiu i democràtic que compti amb tots els agents implicats. Per què això sigui possible, cal dotar de poder real i fomentar la coresponsabilitat del professorat, les famílies, l’alumnat i l’entorn del centre a través de mesures que ho facin possible. Assegurant, d’aquesta manera, que es tenen en compte els interessos de tots els sectors compromesos, afavorint, per exemple, la conciliació de la vida laboral de les famílies amb el ritme i el funcionament dels centres educatius.

Per tal de materialitzar totes aquestes mesures, les entitats sotasignants treballarem en el marc dels òrgans institucionals on som presents però, alhora, fem una crida a tota la ciutadania i a la societat civil del nostre país a implicar-se en l’educació pública. Creiem que l’educació serà l’eina principal, no només per sortir de la crisi, sinó per configurar un nou model econòmic i social basat en el coneixement. Volem polítiques estratègiques que dissenyin aquest camí, amb la base d’un servei públic a l’abast de tota la societat.

Així doncs, manifestem la nostra voluntat i el nostre compromís de treballar per contribuir a la millora i a l’enfortiment de l’educació pública del nostre país. Sabem que això només serà possible amb la participació i consens de tots i totes.


Barcelona, 22 de juny de 2010


Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), AJEC, AEP, Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, Avalot, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, SOS Racisme Catalunya, Moviment Laic i Progressista, CCOO, FETE-UGT ,FAPAC, FAPAES, AMPA’s del Consell Educatiu de l’Hospitalet de Llobregat, Agrupació d’AMPA’s de Sant Boi, Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC).

Programa 30 Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre

Open publication - Free publishing - More escola estiu

PEL PRESENT I FUTUR DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA

PEL PRESENT I FUTUR DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA

En els moments dificils que estem passant per la crisi econòmica, pensem que l’atenció al centre, a l’aula i en definitiva a l’alumnat ha de ser prioritària en la inversió pública.

L’educació és un dret fonamental i un dels aspectes clau per preparar la sortida a la situació de crisi econòmica, això obliga al govern assolir la perspectiva d’inversió del 6% del PIB.

L’administració ha de treballar a partir de les necessitats dels centres educatius públics:

- Cal continuar amb l’especial atenció als centres educatius públics que estan en entorns més desfavorits, per promoure l’equitat.

- Cal que l’alumnat estigui atés amb qualitat, per això no es poden reduir les plantilles del centres educatius públics (professorat, altres professionals, hores de coordinació) i s’han de cobrir les baixes per què no es crein disfuncions als centres educatius.

- Cal mantenir els nivells de qualitat demostrats per l’escola rural a partir de la promoció del model de ZER sense la reducció de places d’especialistes itinerants.

- Cal concebre la comunitat educativa com el veritable agent de l’autonomia dels centres publics concretada en el projecte educatiu de centre.

- Cal una avaluació transparent i garantista del sistema educatiu no solament dels centres públics.

- Cal disminuir els index d’abandonament prematur cercant noves ofertes formatives atractives pels joves.

- Cal ampliar i diversificar l’oferta de batxillerats i de modalitats de formació professional.

- Cal tornar a pensar el model de qualitat del centres educatius públics en el tram 0-3 evitant les externalitzacions.

- Cal que el desplegament de la LEC es faci sota el principi d’equitat del sistema educativa.

- Cal reduir despeses prescindibles pel sistema educatiu per tal de donar prioritat a tots els aspectes anteriorment esmentats.

Creiem que els temes educatius encetats en aquest moment són trascendents pel futur del nostre sistema educatiu públic i per l’alumnat, com a ciutadans de ple dret, per això creiem imprescindible que la inversió en l’escola pública no sigui rebaixada si nó tot el contrari; aquesta és la millor inversió pel futur del país

Federació MRP de Catalunya, maig de 2010.

FMRP de Catalunya

Open publication - Free publishing - More escola estiu

ESCOLES D'ESTIU 2010

LA TECNOLOGIA A L’AULA DEL SEGLE XXI

LA TECNOLOGIA A L’AULA DEL SEGLE XXI

Un dels temes més recurrents d’aquets inici de curs ha estat la digitalització de les aules. Aquesta iniciativa sorgeix a partir que el President del Govern anuncia que tot l’alumnat de 5è de primària disposarà el curs vinent d’ordinadors personals. També per la signatura del President de la Generalitat d’un conveni amb Microsoft per tal de dotar alguns instituts d’aules digitalitzades.

Més enllà del debat a nivell, polític, empresarial i econòmic que estan generant aquestes mesures hem d’entrar en un debat pedagògic. Ens pot servir per pensar i col·lectivament anar dissenyant alguns elements de l’aula del segle XXI ? Sens dubte que si ho prenem des d’aquesta perspectiva caldrà temps, planificació i sobretot intencionalitat educativa més enllà dels efímers debats actuals.

L’ordinador és una eina habitual per a infants i joves en el seu entorn familiar i domèstic, en el seu futur laboral serà un estri imprescindible, aleshores té tot el sentit que s’incorpori a les aules. Malgrat això, no podem oblidar que avui hi ha un sector social desafavorit que no té accés a aquestes tecnologies en la seva vida quotidiana el que fa que sigui necessari que centres educatius i altres entitats socials els permetin l’accés a les tecnologies.

Dit això, hem de tenir en compte que la tecnologia no pot ser la finalitat per si mateixa sinó que és una eina, la seva raó de ser és que pugui ser un mitjà per aprendre més i millor. Per això, estarà condicionada a com s’utilitza i es treballa. L’ús de la tecnologia es pot abordar des de molts diferents plantejaments didàctics i pràctiques educatives.

Hi ha una sèrie de factors que pensem que s’han de tenir en compte, analitzar i treballar a fons per a què s’hi pugui reflexionar i anar avançant:

- Estem en moments d’introducció del nou currículum, la veritable sentit educatiu està en el desenvolupament de les competències. De totes elles, hem de veure com es generen dinàmiques a l’aula i es proposen seqüències d’activitats que permeten un treball que condueix a una estructura de coneixement en xarxa on la referència és la situació complexa i les matèries són els instruments per afrontar-la i construir coneixement. No podem reproduir l’estructura lineal i parcel·lada que implica l’únic fet de passar a format digital els continguts del llibre de text.

- Ens agrada parlar de materials educatius diversificats, el discurs actual s’està limitant a la digitalització del llibre de text. L’aula adquireix una dimensió molt més rica si s’utilitzen diferents recursos didàctics: llibres de consulta, material audiovisual, material multimèdia, materials a la xarxa, materials elaborats pel mateix professorat i altres materials educatius diversos. En funció d’allò que s’estigui treballant cal cercar els recursos més idonis. Vist des d’aquesta perspectiva l’activitat a l’aula no és limita a utilitzar l’ordinador a l’igual que abans crèiem que no havia de ser el llibre de text en exclusivitat, el que és cert és que obre unes perspectives didàctiques noves i interessants.

- Els materials amb format digital tenen moltes més possibilitats per a l’obertura i la flexibilitat. Per tant, aquestes haurien de ser característiques bàsiques permetent que es pugui adaptar a diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.

- És necessari pensar en una visió global del centre, per la qual cosa ens apareix la biblioteca escolar com a espai molt interessant que es constitueix en un centre de recursos educatius pel centre, des d’on es pensa i es fomenta el gust per la lectura i l’accés a la informació, de manera que es l’alumnat rep formació pràctica per accedir a fonts documentals amb diferents formats.

- Les premisses anteriors ens porten a considerar el rol del docent com a molt important per a la creació del clima i la generació de propostes educatives. La correcta formació tecnològica i didàctica, el treball en equip entre el professorat del nivell, cicle i escola han de permetre situar les tecnologies en el dia a dia de l’aula amb la qüestió de fons segurament més important, aconseguir que l’alumnat transformi les informacions en coneixement personal integrat a través del diàleg amb els altres, potenciant l’aprenentatge reflexiu i el sentit crític.

Segurament que aquest ha estat un tema d’inici de curs d’aquells que poc a poc es van diluint en l’àmbit de l’opinió publica i dels mitjans de comunicació però val la pena pensar-hi molt més enllà, en el sentit que marca models educatius. Per això, creiem que l’hauríem d’emmarcar en una de les puntes de llança de la LEC, l’autonomia de centre, és important que l’administració promogui aquests processos de dotació de tecnologia i recursos digitals però que ho faci des de la perspectiva del Projecte Educatiu del Centre, d’acord a diferents maneres de fer i interessos de manera que puguin sorgir propostes específiques. Si pretenem canvis culturals requereixen temps i fermesa però sobretot han d’anar guanyant sentit en el dia a dia.

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

VALORACIONS AL DOCUMENT DE BASES DE LA LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA

Consideracions generals

- Creiem en la necessitat i la utilitat d‘una llei que, per fi, sigui una oportunitat de consens social i polític de país, que reculli el que s‘ha fet i es fa de bo a les nostres escoles i centres i que sigui una eina per a l‘equitat de la nostra població i defineixi els elements de qualitat que volem per al nostre sistema educatiu.

- En aquest període de debat del document de Bases, hi ha d‘haver temps suficient per presentar propostes i demanar aclariments i per contestar-los, i això hauria de ser la conseqüència d‘un procés ampli de debat. I ha de ser un procés transparent. No estem parlant d‘un document fet a la mida del professorat però sense la participació i l‘aliança d‘aquest seria impossible tirar la llei endavant. No ens interessa tenir una presència únicament testimonial en aquest debat.

- Com a entitat signant del Pacte Nacional per a l‘Educació œ que té darrera seu un esforç de consens de molts mesos i uns compromisos que han fet seus administracions i entitats molt representatives del món educatiu del país -, prenem com a text de referència aquest Pacte en tot el que es refereix a model de servei públic, concepte d‘autonomia i de professionalitat docent, model de participació i de coresponsabilitats, alhora que fem una crida a continuar implementant les mesures contemplades en el Pacte Nacional d‘una manera decidida i valenta.

- Tan important com el que hi ha escrit és el que no hi trobem:

· l‘escola privada i la concertada hi són citades amb molta menys profusió que la pública, i la llei ha de definir el model d‘escola que es vol per al país, independentment de la seva titularitat;

· la inspecció educativa i tota la seva tasca en un marc d‘autonomia de centres i de cultura de l‘avaluació;

· els òrgans col·legiats de gestió i de participació com el claustre de professors, els equips directius, el consell escolar, les associacions de mares i pares o les d‘estudiants, …

· No es parla, pràcticament, del sector educatiu no escolar.

No hauria d‘espantar ser ambiciosos en matèria pedagògica: la llei hauria de definir quin model d‘escola es vol per a Catalunya (pública, privada concertada), quin model de professorat es vol per aquesta escola, i quin model d‘inspecció educativa es vol per generalitzar la cultura de l‘avaluació com a base del nou paradigma educatiu. Però la llei hauria de ser, també, un reclam a tots els agents educatius, socials, laborals, jurídics, de seguretat, generadors d‘opinió, … per col·laborar en aquest model d‘educació que el sistema escolar no pot fer sol; col·laborar en el model de ciutadà i ciutadana que es vol per a Catalunya.

- Les dades que acompanyen el document són parcials i no expliquen, per elles soles, per què les coses van com van en el nostre sistema educatiu. No és difícil que, amb aquestes dades, algú faci la relació fracàs escolar - augment d‘alumnat estranger; quan el percentatge d‘aquest era molt més baix, ja hi havia un alt índex de fracàs escolar. Faltaria un diagnòstic global i complert en aquest sentit, que justifiqui el plantejament i les mesures que pretén la llei.

- La coincidència en el temps amb la publicació d‘unes avaluacions que deixen la xarxa pública en una posició de debilitat respecte de la privada pot viciar el debat: no es tracta de proposar canvis només al sector públic de centres œ agafant com a model la gestió dels centres privats œ sinó de posar l‘accent en aquelles condicions que eliminen al màxim les barreres en l‘accés a un servei bàsic de qualitat - com és l‘educació - i, per tant, afavoridores de l‘equitat i la qualitat de l‘educació per a tothom.

- Es fa referència a conceptes (com excel·lència, esforç, professionalització de la direcció, …) que potser haurem de redefinir o tornar a dotar de contingut per part nostra. Només així sabrem, de manera clara, a què ens estem referint i a pronunciar-nos - en conseqüència - favorables o no al que es planteja. Per exemple, per a nosaltres no hi ha excel·lència sense equitat, és a dir, igualtat de possibilitats d‘accés a aquesta excel·lència. I el nostre concepte d‘esforç pot ser diferent del que determinats sectors utilitzen en referir-se a les oportunitats que es donen als joves de promocionar escolarment.

- I no es pot oblidar la necessitat de dotar la llei dels recursos financers que la facin viable.

Servei públic d‘educació

- És important que s‘esmenti quin és el projecte específic d‘aquest servei públic que es defineix i que diferenciarà uns centres d‘uns altres.

- Cal que la llei expliciti que el servei públic es fonamenta en l‘escola pública, que és la que assegura que aquest servei bàsic es garanteix a tots els territoris i racons del país, i que la privada actua com a subsidiària de la primera. No ens agrada que el Servei públic d‘educació es defineixi - d‘entrada - com un servei mixt. Volem que quedi patent que un centre públic no és igual que un de privat. Perquè aquests darrers s‘integrin al Servei públic d‘educació cal que compleixin determinats requisits que no es donen de manera automàtica i que, ara, són lluny de ser acomplerts. Tal com es va signar al Pacte Nacional, la incorporació de l‘escola concertada al Servei Públic d‘Educació s‘ha de fer a partir del compromís de coresponsabilitzar-se en l‘atenció a totes les necessitats educatives i de garantir la transparència en la gestió i la participació de la comunitat educativa.

- Cal una planificació, que propiciï la cohesió social: escoles petites, adequació a les diferents realitats del territori, flexibilitat per a adaptar-se a diverses necessitats... Cal que es garanteixi els condicionants que porten a l‘equitat. Els governs tenen l‘obligació de construir centres públics on i quan faci falta i mai aquest deure pot ser subsidiari de la iniciativa social.

- Ens agrada que quedi recollida la idea de zona educativa que fa anys que vam començar a definir quan ens començàvem a plantejar projectes educatius i accions educatives coordinades en el marc d‘un territori.

- Entenem que la participació i el control social són bàsics en la vida democràtica d‘una comunitat educativa. El document de Bases no fa esment d‘aquest aspecte, i considerem imprescindible que hi consti (Consells escolars i les seves comissions).

- En els informes de diagnòstic que s‘han posat sobre la taula, així com en les recomanacions que ens fa la UE, constantment es fa esment de la nostra debilitat en l‘educació postobligatòria. El Servei públic d‘educació ha de contemplar tota l‘educació al llarg de la vida i, en aquest sentit, considerem que les propostes que es fan sobre educació d‘adults i ensenyaments postobligatoris són completament insuficients

- Quant a la possibilitat que s‘obre de gestió indirecta dels centres públics ens sembla del tot improcedent. Crea una alarma innecessària perquè sembla que obri la via a altres xarxes de centres quan, justament, l‘exemple del CEPEPC que s‘esmenta a les Bases va tancar la possibilitat a altres xarxes, a diferència del que ha passat en altres comunitats. Ens decantem per esgotar les possibilitats que l‘actual marc, amb les flexibilitzacions que s‘apunten en l‘adscripció a la docència i a la gestió dels centres, permet. I els casos excepcionals haurien de ser considerats com a tals.

Autonomia de centres

El nostre concepte d‘autonomia ha estat elaborat durant molts anys, ens n‘hem plantejat el seu abast i els seus límits, l‘hem contrastat amb el que n‘opinen altres sectors i entitats educatives i creiem tenir argumentació per defensar-la. Estem d‘acord en la necessitat de plantejar un canvi en la cultura dels centres basats en aquest principi. Però convé precisar-ne alguns detalls.

- L‘autonomia de la que parlem és la que va associada, tal i com es descriu en el Pacte Nacional per a l‘Educació, al seu exercici responsable i a l‘avaluació dels seus resultats. El subjecte d‘aquesta autonomia és la comunitat educativa de cada centre. Aquesta autonomia ha d‘anar acompanyada d‘una flexibilització administrativa i ha de comportar un traspàs de poder de decisió als centres, per convertir-los en la unitat bàsica que, dotada dels mitjans i instruments necessaris, ho té tot per prendre decisions rellevants pel que fa a la resposta educativa més ajustada a la seva realitat. I això demana un alt grau de convicció, tant des del punt de vista dels centres com de les administracions, que han de viure una imprescindible i important modificació per fer-la factible.

- El projecte educatiu és l‘element central i fonamental de l‘autonomia. D‘ell es desprenen la concreció curricular que correspon al centre, l‘organització dels espais i del temps, els perfils professionals que més s‘ajusten a les seves característiques, la dotació de recursos necessària, les necessitats formatives del seu equip docent i la seva gestió i direcció. És, per tant, l‘inspirador del caràcter del centre i ha de ser avaluat internament i externament.

- Estem d‘acord en la necessitat de potenciar la cultura de l‘avaluació: en el punt de partença, en els processos i en els resultats. I en aquesta qüestió és fonamental el nou paper que ha de tenir la inspecció educativa; en el document de Bases no se‘n fa referència.

- El model d‘autonomia dels centres públics ha de partir de les possibilitats que tenen per ells mateixos; no ha de seguir el model dels centres privats ni entrar en dinàmiques privatitzadores. El que cal és un projecte comú que faci convergir capacitats i posicions personals en un mateix projecte; que hi hagi persones capaces i formades; que hi hagi un mínim d‘estabilitat. El sistema d‘adscripcions necessita la base del compromís.

- Cal preveure la situació dels centres en crisi, i apostem per l‘estratègia de redinamitzar-los a partir d‘una certa refundació a l‘estil dels centres de nova creació; és una experiència esperançadora que està donant bons resultats a casa nostra.

- En el tema de les direccions dels centres cal anar més enllà del poder burocràtic o professional i fer real el poder comunitari. La comunitat educativa ha de tenir la veu i la capacitat de decisió en cada centre, si bé la gestió dels equips directius - amb els seus càrrecs personals - precisa de modificacions que els dotin d‘eines eficients, simples i ajustades que els permetin realitzar la seva funció en coherència amb el projecte educatiu que gestionen.

- S‘ha consolidat la pèrdua de capacitat del Consell Escolar per escollir la direcció i no es parla dels òrgans col·legiats de gestió i participació: consell escolar, claustre, equip directiu i associacions de la comunitat educativa. En canvi, es parla de professionalitzar les direccions. Ens preocupa aquest model tan unipersonal i que això vagi en detriment de la implicació comunitària en els afers de tot el centre. Temes cabdals en l‘exercici de l‘autonomia com la definició dels perfils professionals necessaris, la valoració de les prioritats en l‘obtenció de recursos específics, les necessitats formatives, l‘organització, la concreció curricular, ... precisen d‘una acció col·lectiva i hauríem de tendir cap a un model d‘autonomia de responsabilitats compartides. En cap cas hauria de tendir a la creació d‘un cos de directors propi.

- Ens preocupa que no es pugui desplegar la part de concreció curricular que correspon als centres i que la possibilitat de regular el temps pugui portar a l‘establiment de la jornada escolar d‘horari continuat.

- La coresponsabilitat dels Ajuntaments és important, però es fan necessàries unes línies polítiques molt clares perquè no es generin desigualtats en funció de les diferents conjuntures polítiques que es poden donar.

Professorat

- Estem d‘acord en el necessari canvi en la formació inicial que es planteja, especialment en reforçar la preparació psicopedagògica dels estudiants i la part pràctica d‘aquesta formació, sense oblidar una preparació cultural àmplia que - segons com - podria ser preferible a una especialització.

- La Federació ha concretat per escrit (—“Primeres aproximacions a una nova cultura educativa“, 2007) el que haurien de ser les noves competències professionals de referència per aquesta formació inicial. En essència: saber en forma de coneixements per poder comprendre; saber fer en situacions educatives per poder influir en l‘entorn; saber estar en la comunitat educativa per poder participar i cooperar amb tothom; saber ser per un bon equilibri personal i professional. Tot això implica que, professionalment, el docent ha de saber observar i reflexionar per detectar les mancances en l‘entorn educatiu i dissenyar o reconduir aquells aspectes que no s‘adapten a les necessitats de l‘alumnat.

- El perfil professional que en resulta és el que s‘hauria de tenir en compte a l‘hora d‘accedir als llocs de treball en els centres: que s‘ajustin al projecte educatiu dels centres al que s‘ha de servir. Aquest compromís al projecte (en un marc de drets i deures dels docents que arriben a un centre) ha de ser un dels trets definidors d‘aquest perfil.

- En alguns perfils professionals hi ha un component psicotècnic (aptituds, habilitats, …) que forma part de la selecció dels aspirants; potser també es podria contemplar per als aspirants a docents.

- El Departament d‘Educació pot fer seves, davant de la universitat, les demandes de formació inicial que demana el sistema educatiu als seus futurs professionals. I si aquesta és millor (tot i que no òptima) per a les etapes d‘educació infantil i educació primària, que serveixin de model per canviar la del professorat d‘educació secundària.

- La llei ha de parlar de pedagogia després de tant de temps construint un model d‘escola i, per tant, ha de parlar del què es demana dels mestres i professionals.

- L‘avaluació cal. Però, qui la farà? Com? Què avaluarà? I per a què?

- La formació permanent no és només actualització; estem parlant d‘una formació que ha d‘estar al servei de les necessitats de l‘equip i del projecte de l‘escola. Per tant, parlem d‘una formació que forma part de la pràctica docent i que es vincula amb el que necessiten els centres.

- Hi ha models de formació permanent (per exemple, a Euskadi) vinculada a les necessitats del centre, amb disponibilitat de temps suficient i de modalitat intensiva, que lliga molt més amb les necessitats detectades des dels centres i la seva resposta en forma de mòduls formatius per a persones dels equips docents.

- El projecte educatiu del centre és el que inspira el perfil professional de l‘equip docent i el model de direcció; no al revés.

- Ens preocupa l‘ambigüitat del text en molts paràgrafs. Cal concretar el model que definim; si no, ens podríem trobar amb uns conceptes al servei d‘uns objectius més que discutibles.

- No es fa referència a l‘equip docent, el claustre, el consell escolar de centre, i es dóna molta importància a la potenciació/ professionalització de la direcció, amb unes condicions laborals clarament diferenciades: on està el límit? Si és l‘abandó de la tasca docent, no ens sembla bé. Tot i que considerem que per portar la direcció d‘un centre cal un perfil i una preparació determinada i que no tothom i sempre val per aquesta tasca, no s‘ha de perdre la vinculació de les persones responsables d‘aquesta funció directiva amb la tasca docent i educativa.

- En l‘actualitat, magisteri no és una carrera a la que vagin a parar els millors estudiants ni suposa un procés selectiu important dels aspirants.

- En el disseny de la nova formació inicial, que contempla especialitzacions, no es pot oblidar el tronc comú formatiu de totes i tots els professionals docents. Les competències professionals bàsiques que cita el document són molt incomplertes.

- Ens preocupa, igualment, el llarg camí que encara queda per córrer per tal que l‘actual inspecció sigui l‘element clau en la nova cultura de l‘avaluació que es vol implantar; les necessitats de formació en aquest col·lectiu són urgents.

La llei necessita un suport social important, i per això és necessari aportar el punt de vista propi i, també, col·laborar i buscar punts comuns amb altres entitats representatives de la comunitat educativa. Això demana temps. Com a Federació que va demostrar, en els tràmits del Pacte Nacional per a l‘Educació, la seva disposició a dedicar temps i esforços per construir una veu col·lectiva el màxim de representativa de la comunitat educativa del país, demanem aquest temps necessari per a intentar-ho.

Som conscients que la llei no és només per al professorat, no és només per a un sector i que s‘ha de tramitar i aprovar al Parlament. Però l‘oportunitat històrica que hi veiem de consens social i polític per donar estabilitat al que s‘ha fet i es fa bé i per plantejar una millora pactada del que, educativament, necessita millorar ens porta a fer pública la nostra disposició a treballar activament per aquest consens.

Desembre de 2007

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Avda. Drassanes, 3

08001 Barcelona

Tel. 93 4817388

mrp@pangea.org

Comunicat d'inici de curs FMRP de CAT

Comunicat d’inici de curs

El curs 2007-2008 s’ha iniciat, un cop més, amb la incorporació considerable de nous mestres en els centres, senyal inequívoc del constant increment d’alumnes i de nous centres i de la posada en funcionament de les mesures que, referides als mestres, contempla el Pacte Nacional per a l’Educació. Com dèiem fa un any, l’oportunitat que significa aquesta incorporació de mestres novells en un col·lectiu caracteritzat per la seva estabilitat té el contrapunt del necessari acompanyament inicial en els centres i projectes als que s’incorporen. I això suposa un esforç, un temps i una dedicació absolutament necessaris. La rellevància de l’aprenentatge pràctic en els primers temps professionals bé mereix aquest esforç i, conseqüentment, el reconeixement del temps dedicat per part de professionals experimentats que s’hi presten.

Apostem, un cop més, per l’autonomia de centres com a millor estratègia per encarar amb garanties els reptes educatius. El projecte educatiu ha de recollir la forma amb què cada centre dóna resposta als canvis curriculars que s’enceten aquest curs. Més enllà de la novetat de l’assignatura d’educació per a la ciutadania, que hauria d’anar en consonància amb el treball de participació i el règim de convivència i de drets i deures de totes les persones (menors i adultes) que regeixen a cada centre, per exemple, convé no descuidar el canvi metodològic que porta implícita la reforma curricular encetada: aprenentatge per competències, la seva avaluació, organització interdisciplinària de les àrees, recursos metodològics i revisió dels materials de treball emprats, ... En els estudis de referència internacional més rellevants, tornaran a avaluar en competències els resultats dels nostres alumnes i no deixa de ser imprescindible una adequada formació en aquesta qüestió. Els bons plantejaments i les experiències que, de fa temps, van en aquesta línia s’han de donar a conèixer i han de tenir l’oportunitat de desenvolupar-se en el marc per al que estan plantejats: el centre, la seva comunitat educativa i la xarxa educativa o l’entorn més propers. I el mateix podem dir dels models convivencials elaborats amb la participació de tots els sectors i ben treballats en molts centres. O el tractament que es dóna a cada llengua, d’acord amb la seva realitat sociolingüística, i que queda recollida en el seu projecte lingüístic. Les experiències exitoses tenen molt d’adequació de la resposta educativa a la realitat. I cada centre és qui, des de la proximitat, pot adaptar millor els criteris i orientacions generals en forma d’actuacions concretes. Totes aquestes bones experiències han de tenir el recolzament necessari per part de les administracions perquè tinguin continuïtat i perquè sigui possible la seva extensió a altres centres.

La innovació educativa que no respon a cap programa institucional pot ser molt vàlida, com hem dit sempre. La territorialització que s’està fent de la gestió dels programes d’innovació no ha d’anar en detriment del suport a la innovació que es fa en els centres. I seria bo que es recuperés la dotació personal que acompanyaven algunes modalitats de programes d’innovació perquè no deixa de ser una forma de suport i promoció d’aquests programes.

Hi ha un bon grau d’acompliment (amb matisos, segons les ciutats i zones) en els compromisos de creació de places públiques d'escola bressol. Però cal anar solucionant, mentrestant, el greuge degut a les condicions laborals de les educadores, especialment en el sector privat, però també en relació amb les altres etapes educatives. La fuga de bones mestres cap a altres etapes degudes a això és una pèrdua de capital pedagògic important.

El baix nivell de persones cursant o amb estudis postobligatoris no universitaris és una de les nostres assignatures pendents. La flexibilització d'algunes condicions de promoció al batxillerat (ara, amb la possibilitat de ser de tres anys) en els nous curriculums pot servir per paliar en part el problema, però especialment greu és la situació en la formació professional i professionalitzadora. Els cicles de grau mitjà de formació professional necessiten d’un considerable impuls i flexibilització perquè siguin una autèntica alternativa que ajudi a resoldre aquest dèficit, que ens manté molt lluny de l'objectiu de la UE per al 2010, sense oblidar que cal posar en marxa els programes professionalitzadors que substitueixin els PGS i flexibilitzar els ponts entre aquests i l’ensenyament. Esperem l’aprovació del nou decret d’educació de persones adultes que permeti donar estabilitat a un sector que, entre altres, ha d’ajudar a paliar el dèficit formatiu que ha acumulat la nostra població adulta durant dècades i garanteixi el dret de totes les persones a formar-se al llarg de tota la seva vida.

I en la perspectiva d’un fort creixement de l'educació més enllà de l'horari lectiu (que ja deixa entreveure el Pacte Nacional per a l’Educació) ens decantem perquè es doni prioritat als models que busquen la vinculació amb els projecte educatiu del centre, territorial o de ciutat i que tenen, en la proximitat i el coneixement de la realitat educativa del territori, un dels seus principis.

Cal anar avançant en l’assoliment d’un model de formació inicial dels i de les docents que corregeixi els dèficits en el component psicopedagògic o en les pràctiques, que fa molts anys que s’arrosseguen. Urgeix establir el nou master de Formació inicial per al professorat de secundària que substitueixi el deficient sistema actual, de manera que es pugui aplicar a les universitats catalanes el setembre del 2008, i anar avançant en l’establiment del Grau de mestre en la perspectiva que pugui engegar-se el curs 2009-2010.

Aquest ha de ser el curs de la Llei d'educació catalana. Aquesta nova llei, llargament esperada, hauria de recollir tots aquests trets definidors del nostre model d'educació, i és una oportunitat per establir un marc legal que doni un mínim d'estabilitat al sistema i que, des de la diversitat d’opcions polítiques, assoleixi el consens en el què és essencial i reculli la singularitat de la nostra realitat educativa i el riquíssim bagatge pedagògic de feina ben feta a Catalunya. Manifestem, un curs més, la nostra voluntat de col·laborar amb les nostres aportacions a la definició d’aquest marc legal comú i propi.

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica

Setembre de 2007