Terres de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre. Els orígens.
L’any 197 a C, la Península Ibèrica fou dividida en dues províncies: Hispània Citerior i Hispània Ulterior. La primera tenia per capital a Tàrraco. Dins de cada una sorgiren els “conventus juridici”, de caràcter administratiu. L’any 297 d C, una nova divisió de la Península en sis províncies, sense varià el conventus de Tàrraco.
Així el “Conventus Juridici Tarraconensis” establert per la colonització romana, ha estat considerat com un antecedent pròxim al que anomenem Catalunya. Amb lleugeres modificacions per ponent i pel sud resultaria una anticipació a l’actual territori de la Generalitat, a 2000 anys de distància.
El conventus trobà un districte menor en la “civitas”. Divisió que s’ajustava a les conveniències del país, a les seues realitats naturals i socials. La civitas era un espai territorial entorn una localitat que constituïa el seu cap natural. Era una entitat de poblament amb un territori que li donava per viure.
PLINI EL VELL cita 42 demarcacions d’aquest tipus dins el conventus de Tàrraco. Aquest governador d’Hispània en temps d’August, referint-se als pobles del conventus entre els més nombrosos escriu els “dertosani”, denominació de conjunt de pobles (gents) que ocupaven un territori, és a dir, que ací “poble” resulta sinònim de “civitas”.
A la primera meitat del segle XI, els sarraïns acabaren constituint uns petits reialmes independents centrats per la part baixa de l’Ebre i el Segre, amb capitals a Tortosa i Lleida.
RAMON BERENGUER IV, acabà l’any 1148 amb el domini sarraí de Tortosa. El terme de la ciutat seguí essent el mateix de la “civitas”.
La primera divisió amb territoris ben delimitats que tenim, data de 1304. Assenyala 18 vegueries. La Vegueria de Tortosa va de La Riba a Alcanar i del Montsant al mar. El cas de fer anar les muntanyes de Prades i part del Camp de Tarragona amb Tortosa poder està influenciat per interessos dominals o de jurisdicció vinculats en certes famílies poderoses.
El fogatge dels anys 1365-1370, fa passa el comtat de Prades a la vegueria de Montblanc. La persistència a través de cinc segles de l’àrea de la vegueria de Tortosa, malgrat mutacions exagerades, han deixat comprendre que el territori és el mateix que el que avui són les Terres de l’Ebre.
Felip V l’any 1714, abolir les llibertats de la terra i rectificà el règim territorial. El “Decret de Nova Planta”, 1716, disposa la divisió de Catalunya en 12 corregiments i un districte. Un d’aquests corregiments fou el de Tortosa, amb la mateixa extensió que tenia la vegueria, aquest concepte sobrevivia en el llenguatge popular.
La divisió suggerida per Francesc Ameller i Josep Aparici, es mantingué en vigència fins el 1820, amb poques interrupcions.
Entrada l’Edat Moderna, apareixen noms propis ben populars amb la denominació de comarca.
L’any 1821 comença la provincialització de Catalunya. El 30 de novembre de 1833, definitivament es perd el territori i la capitalitat a favor de la “província de Tarragona”.
La Generalitat decretava l’any 1936 una nova divisió en 9 regions i 38 comarques. Pel que fa al nostre territori, anunciava: “Regió cinquena, que comprendrà les comarques de Baix Ebre, Montsià i Terra Alta, la capitalitat de la qual serà Tortosa”.
Àngel Ismael