Una part de la comunitat educativa i de la societat civil ha reprès el discurs de la importància del fet educatiu.
Hi ha preocupació per educar als ciutadans. Està de moda l’educar-nos en la nova realitat europea..
La delegació a l’escola de determinats problemes socials. La necessitat d'introduir canvis en el repartiment de competències educatives entre els diversos sectors de la societat.. han contribuït a que les relacions entre educació i territori tornen a estar en el punt de mira de molts sectors educatius.
La relació entre centre educatiu i entorn està lligada a la qualitat educativa. Té relació amb la igualtat d’oportunitats, amb el desenvolupament i equilibri territorial, amb la significativitat de l’educació, amb el lligam que establim entre allò que és local i allò que és global.
Té relació amb el perfil del professorat que ha de fer front als reptes educatius del proper mil·leni.
Per exemple, una bona relació entre educació i territori, és la base de qualsevol aprenentatge significatiu de qualsevol tipus de contingut ( procedimental, conceptual i/o actitudinal).
El territori és el lloc on la intervenció és encara possible. Tal com diu Santos; Milton (1996) De la totalitat al lugar. Oikos Tau: “el lugar es la oportunidad del acontecer”. La ciutat, l’entorn, és un espai abastable, és el lloc on les experiències educatives es formulen, es desenvolupen i triomfen o fracassen.
Les reformes educatives han intentat respondre a les necessitats de canvi que la societat ha plantejat. La propera reforma, que pot produir-se a mig termini, hauria de plantejar-se les relacions entre educació i territori. Tindrà un caràcter més ciutadà?.
Avui per avui, el territori és un dels reductes on la utopia encara pot realitzar-se.
Vinculació entre centre educatiu i entorn.
Aspectes.
1- l’entorn és un punt de partida i de referència.
2- l’entorn i la definició de les finalitats educatives de cada etapa.
3- Relació entre societat i escola, o sistema social i sistema educatiu.
4- L’entorn com a recurs.
5- El territori és un espai d’intervenció
El problema de la relació entre educació i territori, es redueix als dos camps:didàctic i administratiu.
L’administratiu és una relació de poder: planificació, administració educativa...
El didàctic és una relació de cultura. És la utilització pedagògica de l’entorn com a eina d’aprenentatge.
La dimensió 1: Quin sentit té una avaluació que no comences de la situació inicial ? O un projecte educatiu que no referís les característiques generals d’aquella comunitat educativa sobre la qual vol intervenir ?
Som crítics amb les polítiques uniformitzadores d’algunes administracions.(ex: projecte del decret d’humanitats)
Intentar aplicar una mateixa proposta a una multiplicitat de situacions diverses.
La dimensió 2: Els itineraris educatius dels ciutadans, és una concreció a cada ciutat, no poden ser establerts en abstracte o en general.
La dimensió 3: La relació entre educació i territori ha de ser una relació bidireccional, hem de proposar el territori concret com el lloc on aquesta relació constructiva pot fer-se realitat
Projecte educatiu de ciutat.
La dimensió 4: La triple dimensió educativa de la ciutat. Aprendre de la ciutat, en la ciutat, la ciutat. La primera una de les actuacions clàssiques de l’escola oberta a l’entorn, la segona utilitzar-la com a laboratori i estudiar la ciutat és un objectiu educatiu de qualsevol institució.
La dimensió 5: Suposa un compromís bàsic amb la societat, la seua transformació i millora. Suposa una dimensió ètica de l’aprenentatge.
L’interès per augmentar la qualitat del servei educatiu no escapa a cap administració. La discussió està en la quantitat de recursos que això suposa. Les crisis i els conflictes sempre s’han de viure com una oportunitat de canvi i de millora. Aquesta crisi es manifesta en la qüestió de què és el que s’ha d’ensenyar i en quins àmbits s’ha de desenvolupar la tasca educadora. El model d’escola pública, també té la necessitat de revisar conceptes (obligatorietat, gratuïtat, autonomia..) La universalització de l’escola pública ens portarà a definir una nova escola per a tothom que, avui, no està encara pensada per a tothom i, si ho està teòricament, encara té disfuncions pràctiques que ho impedeixen.
Pensar localment per actuar globalment, o a l’inrevés, són les dues cares de la mateixa moneda. En resum el territori és l’únic espai en el que es possible un intervenció positiva, creativa...
On es possible la intervenció? Quin és l’espai? El territori? La ciutat? L’entorn immediat?
Propostes de treball:
1-publicitar dades d’utilitat sobre el territori.
2-començar una línia d’impuls d’experiències innovadores.
3-definir el servei educatiu en el marc d’un projecte de desenvolupament comunitari: interrelació entre educació, sanitat, treball, vivenda...
4-la relació entre centre educatiu i territori pot relaxar-se en els documents de treball dels centres: PCC, PEC, Pla Anual, Pla d’Avaluació, PL, relació amb l’exterior per tal d’afavorir la participació i vinculació dels pares i mares al mateix centre.
Paper i funció:
Entre els sectors que no acaben d’aclarir quin ha de ser el seu paper l’administració local, és un d’ells. S’observa una dispersió i una manca de definició en molts casos. L’administració local, en aliança amb el professorat, ha de jugar aquesta funció estratègica de foment de la participació i de vinculació a l’entorn concret.
Àngel Ismael i Hierro
