Consideracions generals
- Creiem en la necessitat i la utilitat d‘una llei que, per fi, sigui una oportunitat de consens social i polític de país, que reculli el que s‘ha fet i es fa de bo a les nostres escoles i centres i que sigui una eina per a l‘equitat de la nostra població i defineixi els elements de qualitat que volem per al nostre sistema educatiu.
- En aquest període de debat del document de Bases, hi ha d‘haver temps suficient per presentar propostes i demanar aclariments i per contestar-los, i això hauria de ser la conseqüència d‘un procés ampli de debat. I ha de ser un procés transparent. No estem parlant d‘un document fet a la mida del professorat però sense la participació i l‘aliança d‘aquest seria impossible tirar la llei endavant. No ens interessa tenir una presència únicament testimonial en aquest debat.
- Com a entitat signant del Pacte Nacional per a l‘Educació œ que té darrera seu un esforç de consens de molts mesos i uns compromisos que han fet seus administracions i entitats molt representatives del món educatiu del país -, prenem com a text de referència aquest Pacte en tot el que es refereix a model de servei públic, concepte d‘autonomia i de professionalitat docent, model de participació i de coresponsabilitats, alhora que fem una crida a continuar implementant les mesures contemplades en el Pacte Nacional d‘una manera decidida i valenta.
- Tan important com el que hi ha escrit és el que no hi trobem:
· l‘escola privada i la concertada hi són citades amb molta menys profusió que la pública, i la llei ha de definir el model d‘escola que es vol per al país, independentment de la seva titularitat;
· la inspecció educativa i tota la seva tasca en un marc d‘autonomia de centres i de cultura de l‘avaluació;
· els òrgans col·legiats de gestió i de participació com el claustre de professors, els equips directius, el consell escolar, les associacions de mares i pares o les d‘estudiants, …
· No es parla, pràcticament, del sector educatiu no escolar.
No hauria d‘espantar ser ambiciosos en matèria pedagògica: la llei hauria de definir quin model d‘escola es vol per a Catalunya (pública, privada concertada), quin model de professorat es vol per aquesta escola, i quin model d‘inspecció educativa es vol per generalitzar la cultura de l‘avaluació com a base del nou paradigma educatiu. Però la llei hauria de ser, també, un reclam a tots els agents educatius, socials, laborals, jurídics, de seguretat, generadors d‘opinió, … per col·laborar en aquest model d‘educació que el sistema escolar no pot fer sol; col·laborar en el model de ciutadà i ciutadana que es vol per a Catalunya.
- Les dades que acompanyen el document són parcials i no expliquen, per elles soles, per què les coses van com van en el nostre sistema educatiu. No és difícil que, amb aquestes dades, algú faci la relació fracàs escolar - augment d‘alumnat estranger; quan el percentatge d‘aquest era molt més baix, ja hi havia un alt índex de fracàs escolar. Faltaria un diagnòstic global i complert en aquest sentit, que justifiqui el plantejament i les mesures que pretén la llei.
- La coincidència en el temps amb la publicació d‘unes avaluacions que deixen la xarxa pública en una posició de debilitat respecte de la privada pot viciar el debat: no es tracta de proposar canvis només al sector públic de centres œ agafant com a model la gestió dels centres privats œ sinó de posar l‘accent en aquelles condicions que eliminen al màxim les barreres en l‘accés a un servei bàsic de qualitat - com és l‘educació - i, per tant, afavoridores de l‘equitat i la qualitat de l‘educació per a tothom.
- Es fa referència a conceptes (com excel·lència, esforç, professionalització de la direcció, …) que potser haurem de redefinir o tornar a dotar de contingut per part nostra. Només així sabrem, de manera clara, a què ens estem referint i a pronunciar-nos - en conseqüència - favorables o no al que es planteja. Per exemple, per a nosaltres no hi ha excel·lència sense equitat, és a dir, igualtat de possibilitats d‘accés a aquesta excel·lència. I el nostre concepte d‘esforç pot ser diferent del que determinats sectors utilitzen en referir-se a les oportunitats que es donen als joves de promocionar escolarment.
- I no es pot oblidar la necessitat de dotar la llei dels recursos financers que la facin viable.
Servei públic d‘educació
- És important que s‘esmenti quin és el projecte específic d‘aquest servei públic que es defineix i que diferenciarà uns centres d‘uns altres.
- Cal que la llei expliciti que el servei públic es fonamenta en l‘escola pública, que és la que assegura que aquest servei bàsic es garanteix a tots els territoris i racons del país, i que la privada actua com a subsidiària de la primera. No ens agrada que el Servei públic d‘educació es defineixi - d‘entrada - com un servei mixt. Volem que quedi patent que un centre públic no és igual que un de privat. Perquè aquests darrers s‘integrin al Servei públic d‘educació cal que compleixin determinats requisits que no es donen de manera automàtica i que, ara, són lluny de ser acomplerts. Tal com es va signar al Pacte Nacional, la incorporació de l‘escola concertada al Servei Públic d‘Educació s‘ha de fer a partir del compromís de coresponsabilitzar-se en l‘atenció a totes les necessitats educatives i de garantir la transparència en la gestió i la participació de la comunitat educativa.
- Cal una planificació, que propiciï la cohesió social: escoles petites, adequació a les diferents realitats del territori, flexibilitat per a adaptar-se a diverses necessitats... Cal que es garanteixi els condicionants que porten a l‘equitat. Els governs tenen l‘obligació de construir centres públics on i quan faci falta i mai aquest deure pot ser subsidiari de la iniciativa social.
- Ens agrada que quedi recollida la idea de zona educativa que fa anys que vam començar a definir quan ens començàvem a plantejar projectes educatius i accions educatives coordinades en el marc d‘un territori.
- Entenem que la participació i el control social són bàsics en la vida democràtica d‘una comunitat educativa. El document de Bases no fa esment d‘aquest aspecte, i considerem imprescindible que hi consti (Consells escolars i les seves comissions).
- En els informes de diagnòstic que s‘han posat sobre la taula, així com en les recomanacions que ens fa la UE, constantment es fa esment de la nostra debilitat en l‘educació postobligatòria. El Servei públic d‘educació ha de contemplar tota l‘educació al llarg de la vida i, en aquest sentit, considerem que les propostes que es fan sobre educació d‘adults i ensenyaments postobligatoris són completament insuficients
- Quant a la possibilitat que s‘obre de gestió indirecta dels centres públics ens sembla del tot improcedent. Crea una alarma innecessària perquè sembla que obri la via a altres xarxes de centres quan, justament, l‘exemple del CEPEPC que s‘esmenta a les Bases va tancar la possibilitat a altres xarxes, a diferència del que ha passat en altres comunitats. Ens decantem per esgotar les possibilitats que l‘actual marc, amb les flexibilitzacions que s‘apunten en l‘adscripció a la docència i a la gestió dels centres, permet. I els casos excepcionals haurien de ser considerats com a tals.
Autonomia de centres
El nostre concepte d‘autonomia ha estat elaborat durant molts anys, ens n‘hem plantejat el seu abast i els seus límits, l‘hem contrastat amb el que n‘opinen altres sectors i entitats educatives i creiem tenir argumentació per defensar-la. Estem d‘acord en la necessitat de plantejar un canvi en la cultura dels centres basats en aquest principi. Però convé precisar-ne alguns detalls.
- L‘autonomia de la que parlem és la que va associada, tal i com es descriu en el Pacte Nacional per a l‘Educació, al seu exercici responsable i a l‘avaluació dels seus resultats. El subjecte d‘aquesta autonomia és la comunitat educativa de cada centre. Aquesta autonomia ha d‘anar acompanyada d‘una flexibilització administrativa i ha de comportar un traspàs de poder de decisió als centres, per convertir-los en la unitat bàsica que, dotada dels mitjans i instruments necessaris, ho té tot per prendre decisions rellevants pel que fa a la resposta educativa més ajustada a la seva realitat. I això demana un alt grau de convicció, tant des del punt de vista dels centres com de les administracions, que han de viure una imprescindible i important modificació per fer-la factible.
- El projecte educatiu és l‘element central i fonamental de l‘autonomia. D‘ell es desprenen la concreció curricular que correspon al centre, l‘organització dels espais i del temps, els perfils professionals que més s‘ajusten a les seves característiques, la dotació de recursos necessària, les necessitats formatives del seu equip docent i la seva gestió i direcció. És, per tant, l‘inspirador del caràcter del centre i ha de ser avaluat internament i externament.
- Estem d‘acord en la necessitat de potenciar la cultura de l‘avaluació: en el punt de partença, en els processos i en els resultats. I en aquesta qüestió és fonamental el nou paper que ha de tenir la inspecció educativa; en el document de Bases no se‘n fa referència.
- El model d‘autonomia dels centres públics ha de partir de les possibilitats que tenen per ells mateixos; no ha de seguir el model dels centres privats ni entrar en dinàmiques privatitzadores. El que cal és un projecte comú que faci convergir capacitats i posicions personals en un mateix projecte; que hi hagi persones capaces i formades; que hi hagi un mínim d‘estabilitat. El sistema d‘adscripcions necessita la base del compromís.
- Cal preveure la situació dels centres en crisi, i apostem per l‘estratègia de redinamitzar-los a partir d‘una certa refundació a l‘estil dels centres de nova creació; és una experiència esperançadora que està donant bons resultats a casa nostra.
- En el tema de les direccions dels centres cal anar més enllà del poder burocràtic o professional i fer real el poder comunitari. La comunitat educativa ha de tenir la veu i la capacitat de decisió en cada centre, si bé la gestió dels equips directius - amb els seus càrrecs personals - precisa de modificacions que els dotin d‘eines eficients, simples i ajustades que els permetin realitzar la seva funció en coherència amb el projecte educatiu que gestionen.
- S‘ha consolidat la pèrdua de capacitat del Consell Escolar per escollir la direcció i no es parla dels òrgans col·legiats de gestió i participació: consell escolar, claustre, equip directiu i associacions de la comunitat educativa. En canvi, es parla de professionalitzar les direccions. Ens preocupa aquest model tan unipersonal i que això vagi en detriment de la implicació comunitària en els afers de tot el centre. Temes cabdals en l‘exercici de l‘autonomia com la definició dels perfils professionals necessaris, la valoració de les prioritats en l‘obtenció de recursos específics, les necessitats formatives, l‘organització, la concreció curricular, ... precisen d‘una acció col·lectiva i hauríem de tendir cap a un model d‘autonomia de responsabilitats compartides. En cap cas hauria de tendir a la creació d‘un cos de directors propi.
- Ens preocupa que no es pugui desplegar la part de concreció curricular que correspon als centres i que la possibilitat de regular el temps pugui portar a l‘establiment de la jornada escolar d‘horari continuat.
- La coresponsabilitat dels Ajuntaments és important, però es fan necessàries unes línies polítiques molt clares perquè no es generin desigualtats en funció de les diferents conjuntures polítiques que es poden donar.
Professorat
- Estem d‘acord en el necessari canvi en la formació inicial que es planteja, especialment en reforçar la preparació psicopedagògica dels estudiants i la part pràctica d‘aquesta formació, sense oblidar una preparació cultural àmplia que - segons com - podria ser preferible a una especialització.
- La Federació ha concretat per escrit (—“Primeres aproximacions a una nova cultura educativa“, 2007) el que haurien de ser les noves competències professionals de referència per aquesta formació inicial. En essència: saber en forma de coneixements per poder comprendre; saber fer en situacions educatives per poder influir en l‘entorn; saber estar en la comunitat educativa per poder participar i cooperar amb tothom; saber ser per un bon equilibri personal i professional. Tot això implica que, professionalment, el docent ha de saber observar i reflexionar per detectar les mancances en l‘entorn educatiu i dissenyar o reconduir aquells aspectes que no s‘adapten a les necessitats de l‘alumnat.
- El perfil professional que en resulta és el que s‘hauria de tenir en compte a l‘hora d‘accedir als llocs de treball en els centres: que s‘ajustin al projecte educatiu dels centres al que s‘ha de servir. Aquest compromís al projecte (en un marc de drets i deures dels docents que arriben a un centre) ha de ser un dels trets definidors d‘aquest perfil.
- En alguns perfils professionals hi ha un component psicotècnic (aptituds, habilitats, …) que forma part de la selecció dels aspirants; potser també es podria contemplar per als aspirants a docents.
- El Departament d‘Educació pot fer seves, davant de la universitat, les demandes de formació inicial que demana el sistema educatiu als seus futurs professionals. I si aquesta és millor (tot i que no òptima) per a les etapes d‘educació infantil i educació primària, que serveixin de model per canviar la del professorat d‘educació secundària.
- La llei ha de parlar de pedagogia després de tant de temps construint un model d‘escola i, per tant, ha de parlar del què es demana dels mestres i professionals.
- L‘avaluació cal. Però, qui la farà? Com? Què avaluarà? I per a què?
- La formació permanent no és només actualització; estem parlant d‘una formació que ha d‘estar al servei de les necessitats de l‘equip i del projecte de l‘escola. Per tant, parlem d‘una formació que forma part de la pràctica docent i que es vincula amb el que necessiten els centres.
- Hi ha models de formació permanent (per exemple, a Euskadi) vinculada a les necessitats del centre, amb disponibilitat de temps suficient i de modalitat intensiva, que lliga molt més amb les necessitats detectades des dels centres i la seva resposta en forma de mòduls formatius per a persones dels equips docents.
- El projecte educatiu del centre és el que inspira el perfil professional de l‘equip docent i el model de direcció; no al revés.
- No es fa referència a l‘equip docent, el claustre, el consell escolar de centre, i es dóna molta importància a la potenciació/ professionalització de la direcció, amb unes condicions laborals clarament diferenciades: on està el límit? Si és l‘abandó de la tasca docent, no ens sembla bé. Tot i que considerem que per portar la direcció d‘un centre cal un perfil i una preparació determinada i que no tothom i sempre val per aquesta tasca, no s‘ha de perdre la vinculació de les persones responsables d‘aquesta funció directiva amb la tasca docent i educativa.
- En l‘actualitat, magisteri no és una carrera a la que vagin a parar els millors estudiants ni suposa un procés selectiu important dels aspirants.
- En el disseny de la nova formació inicial, que contempla especialitzacions, no es pot oblidar el tronc comú formatiu de totes i tots els professionals docents. Les competències professionals bàsiques que cita el document són molt incomplertes.
- Ens preocupa, igualment, el llarg camí que encara queda per córrer per tal que l‘actual inspecció sigui l‘element clau en la nova cultura de l‘avaluació que es vol implantar; les necessitats de formació en aquest col·lectiu són urgents.
Som conscients que la llei no és només per al professorat, no és només per a un sector i que s‘ha de tramitar i aprovar al Parlament. Però l‘oportunitat històrica que hi veiem de consens social i polític per donar estabilitat al que s‘ha fet i es fa bé i per plantejar una millora pactada del que, educativament, necessita millorar ens porta a fer pública la nostra disposició a treballar activament per aquest consens.
Desembre de 2007
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Avda. Drassanes, 3
08001 Barcelona
Tel. 93 4817388
mrp@pangea.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada