L'escola a la societat xarxa. Informe PIC

2.9.3. L’alumne en el centre de la seva educació

En una paraula, cal que l’escolarització s’adreci a aconseguir l’èxit individual de cada estudiant, tot i que la paraula èxit sigui poc apreciada pel llenguatge pedagògic predominant.

Una condició imprescindible per a reeixir en aquest esforç és que s’entengui que cada estudiant només té una sola oportunitat de gaudir d’una excel·lent educació, que cada alumne té dret que l’escolarització li proporcioni i que l’obligació del centre d’ensenyament és fer-ho possible de manera ordenada i eficaç.

Això té una profunda relació amb la integració de les TIC en els processos d’ensenyamentaprenentatge i en la transformació de la mateixa educació. En els 25 anys de presència de les TIC al sistema educatiu català, el model mental dominant ha estat considerar les TIC com a instruments al servei de la tasca del professorat, que és lliure d’emprar-les o de no fer-ho atenent sobretot als seus interessos, circumstàncies i percepcions, anteposats generalment al que pugui convenir o interessar a l’alumnat. Aquest plantejament no és d’estranyar tenint en compte que està molt estesa, sobretot a l’educació secundària, la concepció del professor o professora com a especialista d’un sector del currículum, amb la missió bàsica de transmetre’l i de jutjar si els alumnes han après el que els ha transmès.

Es dóna, però, la circumstància afortunada que les TIC són precisament els instruments naturals dels alumnes. Amb les TIC poden explorar, expressar-se, investigar i ser creatius. Les TIC els permeten comunicar-se i contrastar i aplicar el seu coneixement. Corresponentment cal que el sector educatiu català entengui i apliqui les TIC com el que són: instruments privilegiats de treball intel·lectual, de comunicació, de producció i de creació dels alumnes, i que per tant no es poden deixar de banda sinó que cal fer-ne un ús generalitzat, sensat i eficaç.

Les noves circumstàncies socials requereixen que el sistema educatiu persegueixi l’excel·lència i l’equitat, simultàniament i amb molta empenta, fins i tot amb passió i sentit d’urgència.

Això només es pot aconseguir si l’educació de cada alumne passa al primer pla, si s’és capaç de donar un focus personal a un servei universal. Les TIC són instruments imprescindibles per a afrontar aquest repte alhora polític i professional. El dilema clau dels propers anys és si les TIC a Catalunya s’empren per consolidar l’actual status quo educatiu o per transformar l’aprenentatge i l’experiència educativa de tots els nens i joves.

Ferran Ruiz

veure el document sencer