4 d’oct. 2007

Comunicat d'inici de curs FMRP de CAT

Comunicat d’inici de curs

El curs 2007-2008 s’ha iniciat, un cop més, amb la incorporació considerable de nous mestres en els centres, senyal inequívoc del constant increment d’alumnes i de nous centres i de la posada en funcionament de les mesures que, referides als mestres, contempla el Pacte Nacional per a l’Educació. Com dèiem fa un any, l’oportunitat que significa aquesta incorporació de mestres novells en un col·lectiu caracteritzat per la seva estabilitat té el contrapunt del necessari acompanyament inicial en els centres i projectes als que s’incorporen. I això suposa un esforç, un temps i una dedicació absolutament necessaris. La rellevància de l’aprenentatge pràctic en els primers temps professionals bé mereix aquest esforç i, conseqüentment, el reconeixement del temps dedicat per part de professionals experimentats que s’hi presten.

Apostem, un cop més, per l’autonomia de centres com a millor estratègia per encarar amb garanties els reptes educatius. El projecte educatiu ha de recollir la forma amb què cada centre dóna resposta als canvis curriculars que s’enceten aquest curs. Més enllà de la novetat de l’assignatura d’educació per a la ciutadania, que hauria d’anar en consonància amb el treball de participació i el règim de convivència i de drets i deures de totes les persones (menors i adultes) que regeixen a cada centre, per exemple, convé no descuidar el canvi metodològic que porta implícita la reforma curricular encetada: aprenentatge per competències, la seva avaluació, organització interdisciplinària de les àrees, recursos metodològics i revisió dels materials de treball emprats, ... En els estudis de referència internacional més rellevants, tornaran a avaluar en competències els resultats dels nostres alumnes i no deixa de ser imprescindible una adequada formació en aquesta qüestió. Els bons plantejaments i les experiències que, de fa temps, van en aquesta línia s’han de donar a conèixer i han de tenir l’oportunitat de desenvolupar-se en el marc per al que estan plantejats: el centre, la seva comunitat educativa i la xarxa educativa o l’entorn més propers. I el mateix podem dir dels models convivencials elaborats amb la participació de tots els sectors i ben treballats en molts centres. O el tractament que es dóna a cada llengua, d’acord amb la seva realitat sociolingüística, i que queda recollida en el seu projecte lingüístic. Les experiències exitoses tenen molt d’adequació de la resposta educativa a la realitat. I cada centre és qui, des de la proximitat, pot adaptar millor els criteris i orientacions generals en forma d’actuacions concretes. Totes aquestes bones experiències han de tenir el recolzament necessari per part de les administracions perquè tinguin continuïtat i perquè sigui possible la seva extensió a altres centres.

La innovació educativa que no respon a cap programa institucional pot ser molt vàlida, com hem dit sempre. La territorialització que s’està fent de la gestió dels programes d’innovació no ha d’anar en detriment del suport a la innovació que es fa en els centres. I seria bo que es recuperés la dotació personal que acompanyaven algunes modalitats de programes d’innovació perquè no deixa de ser una forma de suport i promoció d’aquests programes.

Hi ha un bon grau d’acompliment (amb matisos, segons les ciutats i zones) en els compromisos de creació de places públiques d'escola bressol. Però cal anar solucionant, mentrestant, el greuge degut a les condicions laborals de les educadores, especialment en el sector privat, però també en relació amb les altres etapes educatives. La fuga de bones mestres cap a altres etapes degudes a això és una pèrdua de capital pedagògic important.

El baix nivell de persones cursant o amb estudis postobligatoris no universitaris és una de les nostres assignatures pendents. La flexibilització d'algunes condicions de promoció al batxillerat (ara, amb la possibilitat de ser de tres anys) en els nous curriculums pot servir per paliar en part el problema, però especialment greu és la situació en la formació professional i professionalitzadora. Els cicles de grau mitjà de formació professional necessiten d’un considerable impuls i flexibilització perquè siguin una autèntica alternativa que ajudi a resoldre aquest dèficit, que ens manté molt lluny de l'objectiu de la UE per al 2010, sense oblidar que cal posar en marxa els programes professionalitzadors que substitueixin els PGS i flexibilitzar els ponts entre aquests i l’ensenyament. Esperem l’aprovació del nou decret d’educació de persones adultes que permeti donar estabilitat a un sector que, entre altres, ha d’ajudar a paliar el dèficit formatiu que ha acumulat la nostra població adulta durant dècades i garanteixi el dret de totes les persones a formar-se al llarg de tota la seva vida.

I en la perspectiva d’un fort creixement de l'educació més enllà de l'horari lectiu (que ja deixa entreveure el Pacte Nacional per a l’Educació) ens decantem perquè es doni prioritat als models que busquen la vinculació amb els projecte educatiu del centre, territorial o de ciutat i que tenen, en la proximitat i el coneixement de la realitat educativa del territori, un dels seus principis.

Cal anar avançant en l’assoliment d’un model de formació inicial dels i de les docents que corregeixi els dèficits en el component psicopedagògic o en les pràctiques, que fa molts anys que s’arrosseguen. Urgeix establir el nou master de Formació inicial per al professorat de secundària que substitueixi el deficient sistema actual, de manera que es pugui aplicar a les universitats catalanes el setembre del 2008, i anar avançant en l’establiment del Grau de mestre en la perspectiva que pugui engegar-se el curs 2009-2010.

Aquest ha de ser el curs de la Llei d'educació catalana. Aquesta nova llei, llargament esperada, hauria de recollir tots aquests trets definidors del nostre model d'educació, i és una oportunitat per establir un marc legal que doni un mínim d'estabilitat al sistema i que, des de la diversitat d’opcions polítiques, assoleixi el consens en el què és essencial i reculli la singularitat de la nostra realitat educativa i el riquíssim bagatge pedagògic de feina ben feta a Catalunya. Manifestem, un curs més, la nostra voluntat de col·laborar amb les nostres aportacions a la definició d’aquest marc legal comú i propi.

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica

Setembre de 2007